Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Santa Maria de Gausac

Església romànica de planta circular dita de Sant Adjutori, anteriorment de Santa Maria de Gausac, Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Església
Antiga parròquia del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la vall de Gausac (o vall de riera de Sant Medir
), on era venerada la Mare de Déu del Bosc; l’església fou coneguda amb aquest nom en perdre la parroquialitat; actualment és anomenada de Sant Adjutori
.
el Puig d’Esparreguera
Església
Església, romànica, de Santa Maria del Puig i antiga parròquia del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat), al N de la vila, al peu d’un tossal que domina, per l’esquerra, el Llobregat, a la sortida del congost del Cairat.
Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat
l’Olivar
Església
Convent
Antic convent de clarisses, actual església del poble de s'Esgleieta, dins el municipi d’Esporles (Mallorca).
Fou fundat el 1530 per monges procedents del Puig de Santa Magdalena d’Inca, en una primitiva església del s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , i perdurà en aquell lloc fins el 1549, que es traslladaren a la ciutat de Mallorca
les Illes
Església
Poble del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir), a la vora dreta del riu de les Illes, al voltant de l’església parroquial.
Al segle XIX es feu famós com a base de l’actuació de trabucaires banda de les Illes Formava municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia també el llogaret de la Selva i l’antic terme de l'Arbregròs i la urbanització residencial dita Superlesilles
Sant Pere de Serrallonga

Església de Sant Pere de Serrallonga
© Fototeca.cat
Església
Església rural, sufragània d’Alpens (Lluçanès), situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga.
Als seus orígens coneguts 938 i 982 era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens Tenia 2 famílies el 1686 És una església preromànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837
Sant Cristòfol de Pallars
Església
Església del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), a l’E del terme, a la plana.
Fou sufragània de la parròquia de Santa Justa i Santa Quitèria, de Lliçà d’Amunt, i de Santa Eulàlia de Ronçana Existia ja el 1188, i fou destruïda pels terratrèmols del 1425 i refeta poc després Fou restaurada el 1970 i hom li retornà les perdudes característiques romàniques És dita també Sant Cristòfol de les Tempestes
Sant Julià de Cosp
Església
Antiga església sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, del municipi de les Llosses (Ripollès).
El lloc és esmentat ja l’any 905 L’església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140 En tenien cura els masos de Cosp , Lloberes i Camprubí, de Castell de l’Areny La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix del municipi de les Llosses entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell d’Areny Berguedà Hom la confon equivocadament amb Sant Julià de Palomera
Sant Joan de Bauçols
Església
Antiga església, actualment arruïnada, del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), encinglerada a 902 m alt. als contraforts orientals del puig de Bassegoda, dominant la vall de la Muga.
És esmentada ja el 1413 sota l’advocació de santa Maria la imatge fou també anomenada Mare de Déu dels Corbs , que fou substituïda per la de sant Joan, i hom hi feia un aplec el dia del sant Depenia de la parròquia de Corsavell Arruïnada al començament del segle XX, la imatge de la Mare de Déu dita també de la Paloma pel seu color blanquinós fou portada a la parròquia de Llorona, on fou cremada el 1936
Sant Miquel d’Èrdol
Església
Antiga església parroquial d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dins el recinte emmurallat de l’antiga civitas, en lloc dominant, prop de la cinglera de la banda oriental.
Una primera església fou aixecada entre els anys 917 i 937 després del pas d’Almansor, fou renovada i consagrada de nou el 991 i, finalment, ampliada i de nou consagrada el 1118 L’edificació actual és la darrera del s XII, amb l’afegitó de capelles i del campanar o coronament, però guarda la disposició i els elements de les esglésies que la precediren, en especial una capçalera dita mossàrab, amb un marcat arc de ferradura, adossada a la seva banda septentrional Té entorn seu sepultures antropomòrfiques, dites correntment olerdolanes L’església ha estat restaurada per la…
col·legiata de Manresa
La col·legiata de Manresa
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Manresa (Santa Maria), dita popularment la seu de Manresa, edificada al planell superior del puig Cardener.
L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486 El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34 Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig final del…