Resultats de la cerca

És el model més destacat de l’arquitectura religiosa gòtica catalana remarcable per la severitat de línies, harmonia de proporcions, simplicitat d’estructura i absència d’ornamentació supèrflua És obra del mestre de cases de Barcelona Pere de Montagut i del seu collaborador Ramon Despuig, que la començaren el 1329 sobre el solar que ocupava des d’abans del 998 l’església de Santa Maria de les Arenes, o de la Mar, construïda prop de l’antic port, a la Vilanova de la Mar barri de la Ribera aquesta fou edificada sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l’existència d’una…

Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938 L’antic domini del Pi s’estenia de l’Alou a Casa-ramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu al segle XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella L’església, refeta al segle XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878 Té culte i és unida a Sant Agustí

El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona, però al segle XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al segle XIX

Conserva l’absis trapezoidal, amb l’arc de ferradura que el separa de la nau, coberta amb volta de canó Retaule gòtic, del segle XV

Inicialment pertangué al monestir de Sant Pau del Camp, però el 1564 s’uní al monestir de Jesús, els religiosos del qual s’hi installaren temporalment En 1576-78 s’hi establiren els caputxins, i el 1582 els servites també intentaren d’establir-s’hi els recollectes i els augustinians després d’una estada interina dels trinitaris 1618, passà als caputxins 1619 Desaparegué amb el setge del 1640 reedificada en 1661-64, fou aterrada definitivament durant la guerra de Successió En record seu, al segle XIX hom donà el seu nom a una parròquia del Poble Sec

És dominat per les restes del castell de Palaldà Formà un municipi independent fins a mitjan segle XX

El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades, obra de Jaume Forner 1527, procedeix del priorat de Marcèvol Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada

L’edifici L’estructura de l’edifici és la d’una església d’una sola nau molt allargada, amb una capçalera trevolada a l’est Dels tres absis, semicirculars i precedits per arcs presbiterals, el central, que no era l’originari de l’església segons han demostrat les excavacions, fou substituït, entre els anys 1907 i 1911, per una sagristia rectangular, avui dia igualment enderrocada en els treballs de restauració portats a terme La porta d’accés s’obre a la façana nord És d’arc de mig punt i queda protegida per un porxo que té quatre arcs oberts al nord, sostinguts per tres pilars circulars i…