Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
el Soler Lladrús
Caseria
Església
Caseria i església del municipi de Calaf (Anoia), al S de la vila.
el Soler de Gramoneda
Església
Església i masia del municipi de Navès (Solsonès), que formà, juntament amb Grifé, la quadra del Soler i Grifé
.
És situat a 1033 m alt, damunt la serra que domina per ponent el poble de la Vall d’Ora Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel s XII
el Soler de Geumar
Església
Gran masia i església del municipi de Puig-reig (Berguedà), a l’W del poble, a la vall de la riera de Merola.
Santa Maria de la Torre
Església
Església romànica del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), situada quasi al cim d’un petit puig (610 m alt.) coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Soler i d’Astruc (per això és coneguda també per Santa Maria del Soler).
Una restauració feta el 1962 ha permès de consolidar i restaurar l’edificació del principi del s XIII, molt modificada per reformes posteriors, i recuperar la imatge romànica de la titular, del mateix segle, fins aleshores arreglada per postissos que la desfiguraven
Santa Eugènia
Església
Església i castell del municipi del Soler (Rosselló), a l’esquerra de la Tet, prop del límit amb el terme de Perpinyà.
Vila-seca
Església
Masia i església (Sant Martí) romànica del municipi de Navès (Solsonès), dins el terme de la Vall d’Ora, al S del de Soler de Gramoneda.
El 1545 encara hi residia un capellà
Rodors
Vista del sector de Rodors (Moià)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga parròquia del municipi de Moià (Moianès), al NW del terme, centrada per l’església de Sant Feliu de Rodors, al peu del turó on s’aixequen les ruïnes del castell de Rodors (779 m alt.), a la capçalera de la riera de Malrubí..
Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931 Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà Des del 1381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sotsveguer de Moianès, fins que entre el 1714 i el 1840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les Tres Quadres i…
col·legiata de Manresa
La col·legiata de Manresa
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Manresa (Santa Maria), dita popularment la seu de Manresa, edificada al planell superior del puig Cardener.
L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486 El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34 Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig final del…