Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
el Rossinyol
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua del Vallès Oriental, afluent, per l’esquerra, de la riera de Tenes, format per la unió de diversos torrents que davallen del pla de la Garga, al terme de Sant Martí de Centelles (Osona), i s’uneix al seu col·lector a Sant Miquel del Fai.
el Rimal
Curs fluvial (altres)
Afluent de la Muga per l’esquerra que neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d’Albanyà i de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l’inici de la Muga Torta.
la Rierussa
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua de la Depressió Prelitoral que neix vora Masquefa (Anoia), travessa el terme de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) i s’uneix, per l’esquerra, a l’Anoia vora Gelida.
el Ricardell

Vista parcial del poble de Biure d’Empordà (Alt Empordà), amb el Ricardell en primer terme
© Fototeca.cat
Curs fluvial (altres)
Afluent per la dreta del Llobregat d’Empordà, que neix als contraforts meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Darnius (Alt Empordà), i desguassa dins el de Biure, aigua avall del poble.
Ribamala
Curs fluvial (altres)
Torrent i espadat situats a la margera dreta del Ter, i sobre la carretera de Ripoll a Coll d’Ares.
Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els termes de Sant Joan de les Abadesses i de Ripoll És esmentat des del s XI
el Glorieta

Vall del riu Glorieta
© Xevi Varela
Curs fluvial (altres)
Afluent del Francolí per la dreta; neix a les muntanyes de Prades, sota els Motllats, dins el terme de Mont-ral (Alt Camp).
Travessa el terme d’Alcover, on s’obre a la plana, separa els del Rourell i de Vilallonga Tarragonès i desguassa al del Morell Hom n'havia aprofitat l’aigua, després d’establir un seguit de molins, per a la producció elèctrica, en petites centrals, i actualment l’aprofita per a establir, amb comunitats de regants, llenques de regadiu
la Llavanera
Curs fluvial (altres)
Afluent, per l’esquerra, del Segre; neix al vessant N de la serra de Gorrablanc, dins el terme d’Oceja (Alta Cerdanya), i desemboca al seu col·lector prop d’Age (Baixa Cerdanya).
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
mar Morta

La mar Morta des de la riba israeliana
Mar interior
Llac salat del S de Palestina, entre Jordània, a l’E, i Israel, a l’W.
Les seves aigües ocupen una part de la depressió tectònica d’Al-Gūr, prolongació extrema en territori asiàtic de la gran línia de fractura de l’E africà A mitjan anys seixanta del segle XX la superfície total del llac era de 1020 km 2 , amb una llargada d’uns 80 km i una amplària màxima d'uns 16 km Aquesta cubeta lacustre constitueix una de les zones més deprimides de la terra Les aigües del llac, en efecte, són a 396 m sota el nivell del mar La part nord és la més profunda, amb 398 m El riu Jordà, que n'és el tributari més important —els altres són torrents amb cabals mínims—, desemboca a la…
lauet de Simona
Curs fluvial (altres)
Curs fluvial del municipi d’Es Bòrdes (Vall d’Aran).
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina