Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
ribera de Sallente
Ribera
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), que davalla del coll de Sallente (2 485 m), a la línia de crestes que separa les valls de Cardós i Ferrera.
ribera Salada
Ribera
Riu dels Prepirineus, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix al vessant meridional de la Tossa de Cambrils a l’extrem occidental de la serra d’Odèn, dins el municipi d’Odèn Solsonès, de diverses fonts que sorgeixen dels terrenys triàsics fortament salinitzats de Cambrils, aprofitats tradicionalment per a l’obtenció de sal Prop de Montpolt, al límit amb el municipi de Lladurs, rep, per l’esquerra, la important ribera de Canalda, que davalla de la serra del Port de Comte Segueix la direcció N-S fins que penetra dins el municipi de Castellar de la Ribera Després de passar per Ceuró, Ogern i Altés, s’uneix al seu collector a Bassella Alt Urgell
la Mola Alta de Serelles
Poblat prehistòric
Poblat de la cultura del bronze valencià, del municipi d’Alcoi (Alcoià), situat uns 4 km al N de la ciutat, prop de la masia de Serelles.
Un dels primers coneguts, fou excavat parcialment per EBotella en 1925-26 cinc cambres adossades a la muralla que defensa el poblat Les memòries d’aquesta excavació 1926 i 1928 donen una primera visió d’aquesta cultura, aleshores considerada argàrica
ribera d’Orla
Ribera
Afluent del riu d’Eth Horcalh (tributari per l’esquerra de la Noguera Pallaresa), que neix al vessant septentrional del Pietà, al límit entre la Vall d’Aran (Salardú) i la comarca occitana de Coserans, i aflueix al seu col·lector entre el riu de Parros i Montgarri.
ribera de Taurinyà
La vall de Taurinyà més amunt del poble de Taurinyà
JoMV
Ribera
Curs fluvial del Conflent que davalla de la pica del Canigó (2 784 m alt.) i travessa els municipis de Taurinyà i Codalet i el monestir de Cuixà, per on arriba a la Tet prop de Prada.
La capçalera d’aquesta vall rep el nom de vall de Balaig, coberta de bosc avetar de Balaig, on es troba el refugi de Balaig, d’utilització forestal, i dels Cortalets, al límit amb el terme d’Estoer, el centre d’excursions més important del massís de Canigó
poblat ibèric de la Serreta d’Alcoi
Poblat prehistòric
Santuari
Poblat (i santuari: santuari ibèric de la Serreta d’Alcoi) ibèric del municipi d’Alcoi (Alcoià), en un contrafort de la serra de l’Ull de Moro, a llevant de la ciutat.
Han estat parcialment excavats en diverses etapes C Visedo 1921-23, V Pascual 1956 i M Tarradell 1968 Els materials es conserven al Museu d’Alcoi El poblat tingué una primera fase segles V-IV aC, però les restes conservades cases, carrers corresponen als segles III-II aC Fou abandonat pacíficament, segons sembla, durant la primera meitat del segle II aC Es destaca la troballa de diverses plaques de plom ploms d’Alcoi escrites amb llengua ibèrica, les unes amb l’alfabet grec jònic i les altres amb l’alfabet ibèric El santuari, prop del poblat, a l’extrem de la serra, correspon al tipus de…