Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
edifici GESA
Arquitectura civil
Antiga seu de la companyia elèctrica Gesa a Palma (Mallorca).
Construït l’any 1967 i dissenyat per l’arquitecte mallorquí Josep Ferragut i Pou, l’edifici marca la façana marítima de Palma És considerat un exemple paradigmàtic i únic de la revolució moderna en l’arquitectura a les Illes Balears i els experts hi veuen influències de l’arquitectura que proliferà en aquella mateixa època a Nova York i Xicago i, fins i tot, de l’estil del reconegut Mies van der Rohe És Bé d’Interès Cultural des del 2007, en una decisió polèmica perquè afectava el projecte municipal per refer la façana marítima de la ciutat Finalment, el 2012 una sentència judicial denegà la…
Les Arenes de Barcelona
© C.I.C - Moià
Arquitectura civil
Centre d’oci, lúdic i comercial de Barcelona.
És construït a l’antiga plaça de toros del mateix nom, edificada entre el 1892 i el 1899 a la plaça d’Espanya amb l’objectiu de respondre a la creixent afecció a aquest espectacle, que havia deixat petita la plaça de la Barceloneta El projecte anà a càrrec de l’arquitecte August Font i Carreras , el qual dissenyà un edifici d’estil neomudèjar, inaugurat l’any 1900 i on se celebraren corrides fins a l’any 1977 Posteriorment, la propietat i l’estatut legal de l’edifici es mantingueren durant anys en una situació confusa L’any 2003 s’inicià la construcció d’un gran complex d’oci i comercial que…
torre Glòries
Arquitectura civil
Torre de Barcelona construïda pel grup Agbar.
Fins el 2017 rebé el nom de Torre Agbar És situada a la plaça de les Glòries, en la confluència de l’avinguda Diagonal, la Gran Via i la Meridiana Fou projectada i realitzada des del 2001 fins al setembre del 2005, en què fou inaugurada per l’arquitecte francès Jean Nouvel i l’estudi barceloní b720 Fa 140 metres d’alçària i les seves 31 plantes són espais completament diàfans És construïda amb formigó, acer i vidre, i té un total de 4500 finestres Es projectà seguint criteris de funcionalitat, disseny i sostenibilitat És respectuosa amb el medi ambient perquè preveu de reduir el consum…
Palau de les Arts
© Eulàlia Rius
Arquitectura civil
Edifici singular que pertany al conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències, dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava i inaugurat el 2003.
Amb una superfície de més de 40000 metres quadrats, l’edifici disposa de quatre espais escènics la Sala Principal, amb una capacitat per a 1700 espectadors l’Auditori, per a 1500, i l’Aula Magistral, per a concerts de cambra i sala d’exposicions i el teatre Martín i Soler, per a 400 cadascun La gerència de la infraestructura, la més gran d’Espanya dedicada a les arts escèniques, és a mans d’Helga Schmidt, vinculada anteriorment a l’Orquestra Simfònica de Londres i assessora musical del Covent Garden Lorin Maazel s’ocupà de la direcció musical en una primera etapa fins el 2009, durant la qual…
Ciutat de les Arts i de les Ciències
© Eulàlia Rius
Arquitectura civil
Complex urbanístic de caràcter ludicocultural de la ciutat de València.
Ocupa uns 350000 m 2 entre l’autovia del Saler i l’antic camí de les Moreres, al S del centre urbà Consta de quatre grans àrees el Palau de les Arts , espai polivalent destinat a exposicions i actes diversos, el cinemaplanetari de l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip , que conté un museu científic i tecnològic, i el Parc Oceanogràfic Universal obra de l’arquitecte Félix Candela, destinat tant a l’esbarjo com a l’exposició exhaustiva sobre el món marítim El projecte fou adjudicat a l’arquitecte Santiago Calatrava, i les obres s’iniciaren el 1995 Juntament amb el Palau de…
Palau de Congressos de València
Arquitectura civil
Recinte d’exposicions i congressos de la ciutat de València, inaugurat el 1998.
Disposa de més de 16 000 m 2 d’espai i consta de tres auditoris interconnectats, la capacitat global dels quals supera els 2 200 participants, nou sales de treball per a tallers, seminaris o aules de treball i una àrea d’exposicions Situat al NW de la ciutat, el palau fou dissenyat per l’estudi de Norman Foster, que volgué combinar la idea d’un espai de reunions amb l’entorn urbanístic de l’exterior i, especialment, amb la llum natural Basat en el motiu mariner d’un peix, té la forma d’una lent convexa emmarcada per dues façanes asimètriques en forma d’arc
torre de Collserola
© Lluís Prats
Arquitectura civil
Torre de telecomunicacions de 268 m d’alçada construïda a la serra de Collserola, entre el Tibidabo i Vallvidrera (Barcelonès).
Concebuda amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, fou realitzada per l’arquitecte anglès Norman Robert Foster amb la collaboració de la companyia Ove Arup & Partners, després que el seu projecte guanyés un concurs restringit convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1988 L’audaç concepció estructural requerí un procés constructiu particular, en el qual hom hissà per l’eix central els successius sostres prèviament construïts a terra, fins al seu emplaçament a més de 70 m d’alçada Entrà en funcionament a la primavera del 1992
Guggenheim Bilbao Museoa
Arquitectura civil
Museu d’arts plàstiques de Bilbao, obra de l’arquitecte Frank Gehry.
Inaugurat el 1997, des del punt de vista arquitectònic sobresurt per les asimetries i per les línies i superfícies corbes de l’exterior Resulta també innovadora l’aplicació de tecnologia informàtica, aeronàutica i aeroespacial en l’estructura Dedicat a les arts plàstiques del s XX, les exposicions provenen bàsicament dels fons propis del mateix museu obres de Chillida, Klein, de Kooning, Motherwell, Rauschenberg, Rosenquist, Still, Tàpies, Warhol, etc, els del Museu Solomon RGuggenheim de Nova York i els de la collecció Peggy Guggenheim L’administració del museu és competència de les…
Palau Sant Jordi
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Poliesportiu que forma part de l’Anella Olímpica de Montjuïc, inaugurada l’any 1990.
Obra de l’arquitecte japonés Arata Isozaki, representa unes solucions tecnològicament molt avançades en la concepció i la realització estructurals Amb una capacitat de 17 000 espectadors, consta d’una gran sala poliesportiva, on hom també realitza actes culturals i espectacles, i una sala polivalent, a la part posterior
el Castell dels Tres Dragons
Arquitectura civil
Nom amb què és conegut l’edifici del restaurant (1887-88) de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, al parc de la Ciutadella, obra de Lluís Domènech i Montaner.
El nom prové d’una obra còmica de Pitarra estrenada el 1865, paròdia de la vida cavalleresca medieval És un edifici prismàtic de maó vist amb decoració ceràmica A l’interior bona part de l’estructura metàllica és vista És una obra primerenca de l’arquitectura modernista internacional i, després de l’Exposició, ha tingut diverses finalitats taller de realitzacions d’arts aplicades —portat pel mateix Domènech i per Antoni M Gallissà—, seu del Museu d’Història, del Conservatori de Música i, actualment, del Museu de Zoologia