Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Hampton Court Palace

Entrada del Hampton Court Palace
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Arquitectura civil
Conjunt d’edificis iniciats a Anglaterra pel cardenal Thomas Wolsey (1514).
Obra mestra de l’arquitectura Tudor, fou palau reial d’Enric VIII, que l’amplià i hi installà el famós rellotge astronòmic El 1689 sir Christopher Wren inicià una reconstrucció de maó enriquit amb pedra de Portland, típic exemple del Renaixement anglès tardà Conté riques colleccions d’art i una pista de tennis del 1530 És centre d’uns jardins de disposició radial en semicircumferència
el Castell dels Tres Dragons
Arquitectura civil
Nom amb què és conegut l’edifici del restaurant (1887-88) de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, al parc de la Ciutadella, obra de Lluís Domènech i Montaner.
El nom prové d’una obra còmica de Pitarra estrenada el 1865, paròdia de la vida cavalleresca medieval És un edifici prismàtic de maó vist amb decoració ceràmica A l’interior bona part de l’estructura metàllica és vista És una obra primerenca de l’arquitectura modernista internacional i, després de l’Exposició, ha tingut diverses finalitats taller de realitzacions d’arts aplicades —portat pel mateix Domènech i per Antoni M Gallissà—, seu del Museu d’Història, del Conservatori de Música i, actualment, del Museu de Zoologia
Casa de les Punxes
Casa de les Punxes, nom amb què és coneguda la casa Terrades, de Josep Puig i Cadafalch, a la Diagonal de Barcelona (1903-05)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura civil
Nom amb què és coneguda la casa Terrades (1903-05) de Barcelona, vasta casa de veïns obra de Josep Puig i Cadafalch.
Ocupa tota una illa entre la Diagonal i els carrers de Llúria, Rosselló i Bruc Les seves teulades de doble vessant i les seves agulles còniques la converteixen en l’obra de més ostentosa aparença germanicomedieval del Modernisme català
Casa de la Ciutat de Barcelona

Façana vuitcentista de la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Edifici seu de la corporació municipal de Barcelona, començat a construir el 1370, situat a l’antic decumanus
romà.
El mestre d’obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica obra de Jaume Canalies, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373 El 1400 fou enllestit l’enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l’arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l’obra Hi treballaren el mestre d’obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada 1400 Seguí la construcció de la sala del Trentenari i de l’antiga capella presidida pel retaule de la Mare de Déu…
edifici GESA
Arquitectura civil
Antiga seu de la companyia elèctrica Gesa a Palma (Mallorca).
Construït l’any 1967 i dissenyat per l’arquitecte mallorquí Josep Ferragut i Pou, l’edifici marca la façana marítima de Palma És considerat un exemple paradigmàtic i únic de la revolució moderna en l’arquitectura a les Illes Balears i els experts hi veuen influències de l’arquitectura que proliferà en aquella mateixa època a Nova York i Xicago i, fins i tot, de l’estil del reconegut Mies van der Rohe És Bé d’Interès Cultural des del 2007, en una decisió polèmica perquè afectava el projecte municipal per refer la façana marítima de la ciutat Finalment, el 2012 una sentència judicial denegà la…
Les Arenes de Barcelona

Panoràmica des de la terrassa de Les Arenes de Barcelona, amb l’ascensor exterior del centre lúdic
© C.I.C - Moià
Arquitectura civil
Centre d’oci, lúdic i comercial de Barcelona.
És construït a l’antiga plaça de toros del mateix nom, edificada entre el 1892 i el 1899 a la plaça d’Espanya amb l’objectiu de respondre a la creixent afecció a aquest espectacle, que havia deixat petita la plaça de la Barceloneta El projecte anà a càrrec de l’arquitecte August Font i Carreras , el qual dissenyà un edifici d’estil neomudèjar, inaugurat l’any 1900 i on se celebraren corrides fins a l’any 1977 Posteriorment, la propietat i l’estatut legal de l’edifici es mantingueren durant anys en una situació confusa L’any 2003 s’inicià la construcció d’un gran complex d’oci i comercial que…
Palau de Congressos de València
Arquitectura civil
Recinte d’exposicions i congressos de la ciutat de València, inaugurat el 1998.
Disposa de més de 16 000 m 2 d’espai i consta de tres auditoris interconnectats, la capacitat global dels quals supera els 2 200 participants, nou sales de treball per a tallers, seminaris o aules de treball i una àrea d’exposicions Situat al NW de la ciutat, el palau fou dissenyat per l’estudi de Norman Foster, que volgué combinar la idea d’un espai de reunions amb l’entorn urbanístic de l’exterior i, especialment, amb la llum natural Basat en el motiu mariner d’un peix, té la forma d’una lent convexa emmarcada per dues façanes asimètriques en forma d’arc
el Port Vell
Arquitectura civil
Complex lúdic i comercial situat al moll d’Espanya del port de Barcelona, inaugurat el 1995.
Inclou diversos espais lliures i edificis per a l’esbarjo com l’Aquàrium, obra de R i E Terrades, el cinema IMAX en funcionament entre el 1995-2014, fou enderrocat el 27 de juny de 2023, de J Garcés i E Sòria, i el centre comercial Maremàgnum, d’H Piñón i A Viaplana, autors de la rambla de Mar, amb una passarella mòbil que connecta amb la Rambla de Barcelona
torre de Collserola

Torre de Collserola
© Lluís Prats
Arquitectura civil
Torre de telecomunicacions de 268 m d’alçada construïda a la serra de Collserola, entre el Tibidabo i Vallvidrera (Barcelonès).
Concebuda amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, fou realitzada per l’arquitecte anglès Norman Robert Foster amb la collaboració de la companyia Ove Arup & Partners, després que el seu projecte guanyés un concurs restringit convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1988 L’audaç concepció estructural requerí un procés constructiu particular, en el qual hom hissà per l’eix central els successius sostres prèviament construïts a terra, fins al seu emplaçament a més de 70 m d’alçada Entrà en funcionament a la primavera del 1992
Guggenheim Bilbao Museoa
Arquitectura civil
Museu d’arts plàstiques de Bilbao, obra de l’arquitecte Frank Gehry.
Inaugurat el 1997, des del punt de vista arquitectònic sobresurt per les asimetries i per les línies i superfícies corbes de l’exterior Resulta també innovadora l’aplicació de tecnologia informàtica, aeronàutica i aeroespacial en l’estructura Dedicat a les arts plàstiques del s XX, les exposicions provenen bàsicament dels fons propis del mateix museu obres de Chillida, Klein, de Kooning, Motherwell, Rauschenberg, Rosenquist, Still, Tàpies, Warhol, etc, els del Museu Solomon RGuggenheim de Nova York i els de la collecció Peggy Guggenheim L’administració del museu és competència de les…