Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…
raval de la Creu
Vista del barri de Ferreries, que concentra més de la sisena part de la població de la ciutat de Tortosa, al Baix Ebre
© Fototeca.cat
Raval
Raval de Tortosa (Baix Ebre) conegut també amb el nom de Ferreries
.
el Mercadal de Sant Pau
Raval
Antic raval de la ciutat de Lleida, al voltant de l’església parroquial de Sant Pau de Mercadal (esmentada ja el 1168), extramurs, davant el portal de Magdalena, a l’indret de l’actual estació de ferrocarril.
Barri mercader el 1231 hi fou fundat un hostal per a mercaders tolosans, formava una plaça porticada on donaven alguns carrers en un d’aquests hi havia el convent del Carme El 1429 es trobava gairebé despoblat
la Raval de Crist
Raval
Raval del municipi de Roquetes (Baix Ebre), 2 km al S del cap, vora el canal de la dreta de l’Ebre.
Es formà al llarg del camí de Mas de Barberans a partir de la segona meitat del s XIX
el Prat-roig
Raval
Raval del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), al S de l’estany de Banyoles.
el Carrer de Mata
Raval
Raval de Banyoles (Pla de l’Estany), al sud de la ciutat, vora la carretera de Girona, al límit amb l’antic terme de Mata.
Pertanyia a l’antic terme de Guèmol