Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sant Crist de la Grua
Raval
Raval del poble de Montmeló (Vallès Oriental), a ponent del nucli urbà.
Sant Baldiri
Raval
Raval del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al S del poble, vora la capella de Sant Baldiri. La primera vegada que s'esmenta el lloc fou en un document notarial del 1071 i la primera referència a l'església és del 1325. El 1679 hi fou dut l’antic altar de l’església parroquial, el qual fou dedicat el 1716 a la Mare de Déu de la Serra, quan l'església es refeu totalment.
El 1934, Isidre Nonell feu una restauració de l'església, però el 1936, fou incendiada i desaparegué la imatge de la marededeu. El 1946 fou restaurada pels feligresos.
el Pont
Raval
Raval de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), pertanyent al terme municipal de Santa Maria de Palautordera, situat a la confluència de la riera de Trentapasses amb la Tordera.
Penya-serrada
Raval
Antic lloc del municipi de Mutxamel (Alacantí), actual raval de la vila.
Pertanyia als marquesos de Penya-serrada i formà municipi independent fins el 1846, que fou unit a Mutxamel El 1808 hom hi feu un gran jardí
Raval d’en Xicota
Raval
Raval del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), a l’E del poble, a l’esquerra de la riera de Tenes.
els Àngels
Raval
Raval d’Alacant (Alacantí), situat al llarg de la carretera de Sant Vicent del Raspeig, a 85 m d’altitud, dominant la ciutat.
En aquest indret hi havia al s XV un santuari dedicat a la Mare de Déu dels Àngels , on el 1440 s’establí un convent de franciscans fins al 1514, que fou traslladat a Alacant destruït aquest edifici al començament del s XIX, el 1851 fou construït al mateix lloc un nou santuari El 1952 esdevingué parròquia
la Llobeta
Raval
Raval d’Aiguafreda (Osona) i zona de residència i estiueig, 1 km al N del poble.
el Rieral de Bigues
Raval
Antic raval del municipi convertit en poble de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), a l’esquerra de la riera de Tenes, capital administrativa del municipi.