Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Puig-redon
Llogaret
Llogaret del municipi de Torà de Riubregós (Segarra).
L’antiga església parroquial Sant Joan depenia de la de Fontanet
Santa Fe de Montfred
Interior de la capella de Santa Fe de Montfred, al municipi de Talavera (Segarra)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Talavera (Segarra), a l’extrem SE del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe
(834 m alt.), que separa les conques del Segre i del Gaià.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia al seu costat hi ha el mas de Santa Fe El castell de Santa Fe , del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt Al s XI pertangué als Cervelló i al s XII als Castelltort El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma
Queràs
Llogaret
Llogaret del municipi de Cervera (Segarra), al N del terme,dins l’antic terme de la Prenyanosa.
Al s XIX formà un municipi amb Tudela
Briançó
Petit agrupament de Briançó (Segarra)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), al N dels Hostalets de Cervera.
Conserva la primitiva estructura de poble emmurallat en forma de castell
Comabella
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Guim de la Plana (Segarra), aturonat, a 612 m d’altitud.
L’església parroquial Sant Esteve depèn de la de Vicfred
Collfred
Llogaret
Llogaret del municipi de Vidrà (Osona), als rasos de Collfred (vessant meridional de la serra de Santa Magdalena de Cambrils), dins la conca del Fluvià (capçalera del Gurn).
L’antiga parròquia Sant Antoni, arruïnada, consagrada el 1100, fou sufragània del priorat de Santa Maria de Ridaura, independent durant els segles XV i XVI i agregada després a la parròquia de Santa Maria de Ridaura
el Boquers
Llogaret
Llogaret (740 m) del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), situat al baix Lluçanès.
La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent És dedicada a sant Jaume abans, a sant Cugat La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu
Guarda-si-venes
Vista del llogaret de Guarda-si-venes
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret de població disseminada al N del municipi de Guissona (Segarra), esmentat ja el 1099.
L'església està dedicada a sant Miquel
Granollers de Segarra
Vista de l'església de Sant Jaume de Granollers
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), al N del terme, a la vall del Llobregós.
L’església Sant Jaume depenia de Selvanera, poble amb el qual formà un municipi al segle XIX
Amorós
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra) situat a l’altiplà que separa les conques del Sió i de l’Anoia.