Resultats de la cerca

Era lloc de moriscs 22 focs el 1609, repoblat el 1611 Esdevingué aviat parròquia Sant Josep, separada de la de Benimuslem, fins que el 1857 perdé de nou la independència La senyoria pertanyia al baró de Santa Bàrbara

De poblament disseminat, pertany a la parròquia de Sant Mateu de Montnegre És situat a l’extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Montnegre , —contrafort 450 m alt septentrional de les Gavarres— al SE de Girona Limitat per les valls de l’Onyar, el Rissec i el Daró, afronta amb els municipis de Madremanya Gironès i de Sant Sadurní de l’Heura Baix Empordà

Hi ha el notable edifici de can Bofí de la Torre, esmentat el 1320 Al NE de Martís, sobre el Fluvià, es troba la resclosa de Martís , amb una capacitat de 68 hm 3

A l’antic terme hi ha el santuari de Sant Cristòfol de Saranyana

Fou fundat al segle XVII damunt el despoblat del Tossalet

La població ha passat de 808 habitants el 1960 140 a Carcaixent i 668 a Alzira a 771 habitants el 1965 125 i 646, respectivament i a 1125 el 1981 641 i 484 respectivament Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d'Aigüesvives la carta de poblament és del 1796, els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent

Antic lloc de moriscs del terme de l’Énova, fou agregat el 1574 a la nova parròquia de Rafelguaraf Tenia 20 focs el 1609 Fou municipi independent fins el 1846