Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Bartomeu de la Quadra
Llogaret
Llogaret (156 m alt.) del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), en un coll entre les valls de les rieres de Vallvidrera i de Santa Creu (o riera de Sant Bartomeu), al voltant de l’església parroquial (Sant Bartomeu), esmentada ja al s. XIII, dins el terme del castell d’Olorda.
Al s XIX formà part del municipi de Santa Creu d’Olorda, de la qual parròquia depenia ja al s XVI però el 1916, en dividir-se aquest terme entre Sarrià i Molins de Rei, passà a formar part d’aquest darrer municipi L’antiga església, romànica, i un retaule gòtic del s XV foren destruïts el 1936 i, aquella, refeta després del 1939
la Roqueta de Fiol
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia), situat a 740 m alt., al sud-oest del poble, vora el terme de Bellprat.
La seva església Santa Maria de la Roqueta de Fiol , és dependent de la parròquia de Fiol El castell de la Roqueta , situat prop de l’església, esmentat ja al s X, pertangué als Cervelló El 1229 Guillem de Cervelló el cedí a Santes Creus El 1330 l’abat cedí l’església al bisbe de Vic
Contrast
Llogaret
Llogaret del municipi d’Argençola (Anoia), al S del poble, a l’esquerra de la riera de Clariana.
Bruguers
L’església de Santa Maria de Bruguers, aixecada al peu del castell d’Eramprunyà
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret
del municipi de Gavà (Baix Llobregat), situat sota el castell d’Eramprunyà, a la vora oriental del massís de Garraf.
Dins el llogaret es troba el santuari de la Mare de Déu de Bruguers
Aleny
Vista general d'Aleny
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), situat a 660 m alt., 2,5 km al N de Calaf.
Situat en un petit puig proper a la carretera, ocupa el lloc de l’antic castell Elenio, existent el 1085 El lloc fou cedit al monestir de Sant Vicenç de Cardona En el fogatjament del 1381 es diu que Aleny, de la parròquia de Sant Pere Salarç, és de l’abat de Cardona i té 3 focs S'ha suposat que el vell castell es devia trobar a l’indret del gran casal de Can Ferrers, que ocupa el lloc dominant del puig, però no s’endevina cap resta medieval La capella de Sant Miquel d’Aleny, sufragània tradicional de Sant Pesselaç, és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanaret d’espadanya que no…
Castellnou del Camí
Llogaret
Llogaret del municipi de Veciana (Anoia), en un tossal, a l’esquerra de l’Anoia, damunt Santa Maria del Camí, poble amb el qual formà un municipi al segle XIX.
La seva església parroquial de Sant Jaume depengué de la d’Albanells
Torrelletes
Llogaret
Llogaret del municipi de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), a l’W del terme, comprès dins el massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Torrelles.
Torrebusqueta
Llogaret
Llogaret del municipi de la Llacuna (Anoia), al SW de la vila, al peu de la serra d’Ancosa.
Vilamajor
Vista de l'absis de l'església de Sant Joan de Vilamajor
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Pujalt (Anoia), al S del terme, al límit amb els de Veciana (Anoia) i de Sant Guim de Freixenet (Segarra), damunt l’altiplà que separa les conques de l’Anoia i del Sió.
La seva antiga església parroquial de Sant Joan depèn de la de l'Astor i antigament de la de Segur És una capella romànica segle XII amb portal adovellat amb un sant lluitador amb llança sant Jordi o sant Miquel a la dovella central Consta de nau i absis rodó s’abandonà després del 1939
Cap d’Aran
Llogaret
Llogaret del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a l’antic terme de Tredòs, en un coster (1.348 m alt.) a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall, fet apud Sanctam Mariam de Capite…