Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
les Barraques de la Gola
Llogaret
Llogaret del terme municipal de Tortosa (Baix Ebre), situat en una de les petites illes que formen la vora nord de la Gola de Llevant de la desembocadura de l’Ebre davant l’illa de Buda.
L’agrupament es formà amb barraques de palla destinades, en gran part, a pescadors
el Baell
Llogaret
Llogaret del municipi de Campelles (Ripollès) format per un petit nombre de pagesies disseminades pel vessant septentrional de la serra de la Berruga, en una vall suspesa, tributària, per la dreta, del Freser.
L’església de Sant Bartomeu es troba a 1 215 m d’altitud
Aranyonet
Llogaret
Llogaret (1 090 m alt.) del municipi de Gombrèn (Ripollès), situat al vessant septentrional dels rasos de Tubau, a l’esquerra del riu Arija, al límit amb els termes municipals de la Pobla de Lillet i de Sant Jaume de Frontanyà.
L’església parroquial, a la dreta del torrent d’Aranyonet que aflueix, per l’esquerra, al riu Arija, dedicada a Sant Romà, és, en part, romànica
Creixenturri
El santuari de la Mare de Déu del Remei de Creixenturri (Ripollès)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Camprodon (fins el 1965, de Freixenet de Camprodon), al Ripollès, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.
Antiga parròquia Sant Cristòfol, esmentada ja el 930 el lloc, el 904, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507 L’antic castell de Creixenturri , arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà l’església parroquial i una part del poble, però, eren de la jurisdicció del monestir de Camprodon, el qual el refeu passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles segle XIV i, finalment, els abats de Sant Joan de les Abadesses Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de les…
Costumà
Llogaret
Llogaret, pràcticament despoblat, del municipi de Benifallet (Baix Ebre), a la vallada de Costumà
, part baixa de la vall de Cardó i de Planelles.
Ramon Berenguer IV concedí el lloc a Berenguer Pinyol el 1228 els senyors de Costumà adquiriren els llocs de Cardó i de Sallent