Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Sant Bartomeu de la Quadra
Llogaret
Llogaret (156 m alt.) del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), en un coll entre les valls de les rieres de Vallvidrera i de Santa Creu (o riera de Sant Bartomeu), al voltant de l’església parroquial (Sant Bartomeu), esmentada ja al s. XIII, dins el terme del castell d’Olorda.
Al s XIX formà part del municipi de Santa Creu d’Olorda, de la qual parròquia depenia ja al s XVI però el 1916, en dividir-se aquest terme entre Sarrià i Molins de Rei, passà a formar part d’aquest darrer municipi L’antiga església, romànica, i un retaule gòtic del s XV foren destruïts el 1936 i, aquella, refeta després del 1939
Bruguers
L’església de Santa Maria de Bruguers, aixecada al peu del castell d’Eramprunyà
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret
del municipi de Gavà (Baix Llobregat), situat sota el castell d’Eramprunyà, a la vora oriental del massís de Garraf.
Dins el llogaret es troba el santuari de la Mare de Déu de Bruguers
la Granadella
Llogaret
Llogaret del municipi de Xàbia (Marina Alta), situat a la costa, a la platja de la Granadella, a ponent del cap de la Nau i de l’illa del Descobridor.
Ha esdevingut un important centre turístic
la Xara
Llogaret
Llogaret (26 m alt.) del municipi de Dénia (Marina Alta), al SW de la ciutat, vora la carretera de Dénia a Pedreguer.
La seva església és dedicada a sant Mateu
Torrelletes
Llogaret
Llogaret del municipi de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), a l’W del terme, comprès dins el massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Torrelles.
Favara de Pego
Llogaret
Llogaret del municipi de Pego (Marina Alta).
Lloc de moriscs de la fillola d’Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego que comprenia els llocs de l’Atzúvia dels Castellons, l’Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l’Atzúvia dels Roques El 1602 tenia 15 focs de moriscs despoblat amb motiu de l’expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611
Beniaia
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vall d’Alcalà (Marina Alta), al vessant septentrional de la serra de Capaimona, a la capçalera del barranc de l’Encantada.
El 1535 es feu independent de la parròquia de Gallinera Lloc de moriscs, era habitat per vuit famílies el 1563