Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Puiforniu
Llogaret
Llogaret del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), a l’W del poble, a l’esquerra del riu del Cantó.
La seva església Santa Cecília depèn de la parròquia de Malmercat
Ribera de Montardit
Llogaret
Llogaret del municipi de Sort (Pallars Sobirà), fins el 1970 del d’Enviny, situat a l’esquerra del barranc de Montardit, a la plana estesa a la dreta de la Noguera Pallaresa, al S de la ribera de Sort.
la Garrofera
Llogaret
Antic lloc que, amb els Frares i Santa Coloma, forma els Llogarets, municipi annexat a Faura (Camp de Morvedre) el 1845.
Cabestany
Llogaret
Llogaret del municipi de Baix Pallars (del de Montcortès de Pallars fins el 1969), al Pallars Sobirà (al pla de Corts), a l’oest de l’estany de Montcortès (1100 m alt.).
L’antiga església parroquial Sant Romà depèn de la de Montcortès
Borgonyó
Llogaret
Llogaret del terme d’Alacant (Alacantí), 15 km a l’oest de la ciutat, al vessant meridional de la serra de Fontcalent, antiga possessió del comte de Santa Clara.
Aurós
Llogaret
Antic llogaret de la vall d’Àneu, al municipi de la Guingueta d’Àneu(Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Unarre situat a l’esquerra del riu d’Unarre entre Cerbi, Unarre i Gavàs.
Tot i que només constava d’una sola casa al s XIX, encara tenia jurisdicció pròpia l’església de Sant Pere és annexa a la parròquia d’Unarre Sobre un turó proper hi ha l’ermita de Sant Joan d’Aurós
Alendo
Llogaret
Llogaret del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), situat a 1 305 m alt., en un tossal, entre els barrancs de Farrera i de Mallolís.
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, annexa a la de Farrera, és esmentada ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
Castellnou de Peramea
Llogaret
Llogaret del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), a l’antic terme de Baén.
Cassovall
Llogaret
Llogaret del municipi de Sort (Pallars Sobirà), dins la parròquia de Montardit.
Tanger
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alacant (Alacantí), al NE del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l’antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts).