Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Riurau

Sector de Riurau
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Rafelguaraf (Ribera Alta), al NE del poble.
el Pujol
Llogaret
Llogaret del municipi de Benimuslem (Ribera Alta) prop del límit amb el d’Alzira, a la plana regada de la dreta del Xúquer per les séquies de Mulata i del Poble.
Era lloc de moriscs 22 focs el 1609, repoblat el 1611 Esdevingué aviat parròquia Sant Josep, separada de la de Benimuslem, fins que el 1857 perdé de nou la independència La senyoria pertanyia al baró de Santa Bàrbara
la Granadella
Llogaret
Llogaret del municipi de Xàbia (Marina Alta), situat a la costa, a la platja de la Granadella, a ponent del cap de la Nau i de l’illa del Descobridor.
Ha esdevingut un important centre turístic
Montcada
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alzira (Ribera Alta), a la dreta del Xúquer, al límit amb el terme de Polinyà del Xúquer.
el Pla de Corbera
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alzira (Ribera Alta), a uns 2 km a l’E del nucli urbà.
la Xara
Llogaret
Llogaret (26 m alt.) del municipi de Dénia (Marina Alta), al SW de la ciutat, vora la carretera de Dénia a Pedreguer.
La seva església és dedicada a sant Mateu
el Tossalnou

Vista del poble de Tossalnou
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Rafelguaraf (Ribera Alta), a 1 km del nucli principal.
Fou fundat al segle XVII damunt el despoblat del Tossalet
Favara de Pego
Llogaret
Llogaret del municipi de Pego (Marina Alta).
Lloc de moriscs de la fillola d’Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego que comprenia els llocs de l’Atzúvia dels Castellons, l’Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l’Atzúvia dels Roques El 1602 tenia 15 focs de moriscs despoblat amb motiu de l’expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611
la Barraca d’Aigües Vives

Safareig de la Barraca d'Aigües Vives
© Carolina Latorre Canet
Llogaret
Llogaret de la Ribera Alta, situat a la vall d'Aigüesvives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels termes municipals d’Alzira i de Carcaixent.
La població ha passat de 808 habitants el 1960 140 a Carcaixent i 668 a Alzira a 771 habitants el 1965 125 i 646, respectivament i a 1125 el 1981 641 i 484 respectivament Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d'Aigüesvives la carta de poblament és del 1796, els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent
Berfull

Recinte emmurallat de Berfull
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Rafelguaraf (Ribera Alta), 1 km al nord-est del poble.
Antic lloc de moriscs del terme de l’Énova, fou agregat el 1574 a la nova parròquia de Rafelguaraf Tenia 20 focs el 1609 Fou municipi independent fins el 1846