Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Sant Iscle de les Feixes
L’església de Sant Iscle de les Feixes, restaurada entre el 1995 i el 1999 per l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), de població disseminada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, a la vall de Sant Iscle, drenada pel torrent de Sant Iscle, que davalla del coll de la Ventosa, límit amb el terme de Barcelona, i és tributari de la riera de Sant Cugat.
L’església parroquial Sant Iscle és romànica, d’una nau i un absis és esmentada ja el 964 El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se'n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona
Santa Maria de Toudell
Llogaret
Llogaret i antiga parròquia del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental), al límit amb el terme de Terrassa, a 300 m alt., a l’esquerra del torrent de Gaià.
L’església parroquial, romànica, vora la masia de can Tries, té un notable campanar
Santa Cecília de Riutort
Llogaret
Llogaret del municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà), centrat en l’antiga església parroquial, romànica, aturonada a 867 m alt., a la dreta del Llobregat, poc abans de la confluència amb el riu Tort, on hi ha l’estació de Riutort i Gavarrós de l’antic ferrocarril de Manresa a Castellar de N’Hug.
Salo
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, situat a l’extrem NW del terme, a la vall de la riera de Salo, formada per la confluència de les de Vallmanya i Matamargó, que davallen del Solsonès..
El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels Cavallers La…
Fucimanya
Vista del llogaret de Fucimanya (Sallent, Bages)
© C.I.C. - Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Sallent (Bages), al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya
, dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma.
El vessant llevantí del Montcogul constituí una quadra —o subquadra— més petita, formada per uns quants masos situats entorn de l’església de Fucimanya o Fussimanya Aquest lloc és conegut documentalment des de la fi del segle XII, amb una capella de Santa Maria que ja existia molt abans del 1212, al centre d’unes terres adquirides poc després d’aquesta data pel monestir de Sant Pere de la Portella L’església, esdevinguda santuari d’una gran devoció, és un edifici de la fi del segle XVII, amb una imatge de la Mare de Déu titular d’estil gòtic tardà Forma part de la caseria de Sant Martí i…
Claret
Llogaret
Llogaret del municipi de Santpedor (Bages), al sud-est de la vila.
Claret dels Cavallers
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, vora la riera de Coaner, al vessant de la serra de Castelltallat.
L’església de Sant Pere és agregada a la parròquia de Castelltallat
Bonner
Llogaret
Llogaret del municipi de Gósol (Berguedà), a 1 320 m d’altitud, en un coster, a l’esquerra de l’aigua de Valls, a l’extrem meridional del municipi.
La seva església de Santa Eulàlia, romànica, depèn de la parròquia de l’Espà
Argençola
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellnou de Bages, a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral (400 m alt.).
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, a la vall de la riera de Tordell, a l’extrem superior del terme i dintre la demarcació del castell d’Argençola —antic castell molt poc documentat— incorporada a la de Castellnou Coneguda com a parròquia des del s X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó i finalment convertida en tinença de Castellnou, servida per un vicari La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies
Graugés
Llogaret
Llogaret, fortament disseminat, del municipi d’Avià (Berguedà), vora l’estany de Graugés, al SE del poble.
A la fi del s XIX hom hi establí una important colònia agrícola, propietat dels germans Rosal