Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Fucimanya

Vista del llogaret de Fucimanya (Sallent, Bages)
© C.I.C. - Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Sallent (Bages), al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya
, dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma.
El vessant llevantí del Montcogul constituí una quadra —o subquadra— més petita, formada per uns quants masos situats entorn de l’església de Fucimanya o Fussimanya Aquest lloc és conegut documentalment des de la fi del segle XII, amb una capella de Santa Maria que ja existia molt abans del 1212, al centre d’unes terres adquirides poc després d’aquesta data pel monestir de Sant Pere de la Portella L’església, esdevinguda santuari d’una gran devoció, és un edifici de la fi del segle XVII, amb una imatge de la Mare de Déu titular d’estil gòtic tardà Forma part de la caseria de Sant Martí i…
Claret
Llogaret
Llogaret del municipi de Santpedor (Bages), al sud-est de la vila.
Claret dels Cavallers
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, vora la riera de Coaner, al vessant de la serra de Castelltallat.
L’església de Sant Pere és agregada a la parròquia de Castelltallat
la Drova
Llogaret
Llogaret del municipi de Barx (Safor), al pla de la Drova, estès al peu del vessant sud-occidental del Mondúber.
Sant Jaume d’Olzinelles
Llogaret
Nom amb el qual es conegut el llogaret del Pont de Cabrianes de Sant Fruitós de Bages (Bages).
Olzinelles
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi de Sant Fruitós de Bages.
De la seva antiga església parroquial Sant Jaume depenia la de Vall dels Horts
Vila-ramó
Llogaret
Llogaret (588 m alt.) del municipi de Gaià (Bages), al contrafort sud-occidental de la serra de Pinós.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve
l’Alcudiola de Rafelcofer
Llogaret
Llogaret del municipi de Rafelcofer (Safor), al S i a poca distància d’aquest poble.
Era poblat de moriscs 60 famílies el 1609 i fou agregat a la nova parròquia de Rafelcofer el 1547
Argençola
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellnou de Bages, a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral (400 m alt.).
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, a la vall de la riera de Tordell, a l’extrem superior del terme i dintre la demarcació del castell d’Argençola —antic castell molt poc documentat— incorporada a la de Castellnou Coneguda com a parròquia des del segle X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó i finalment convertida en tinença de Castellnou, servida per un vicari La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies