Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
la Serra
Llogaret
Llogaret del municipi de Vila-rodona (Alt Camp), a la dreta del Gaià, aigua avall de la vila.
el Salze
Llogaret
Llogaret del municipi de Beneixama (Alt Vinalopó), a l’E de la vila, a la dreta del Vinalopó.
La seva església és dedicada a sant Vicent
la Plana
El llogaret de la Plana, a Alcover
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alcover (Alt Camp), al NE de la vila, a la dreta del Francolí.
Al segle XIX formà amb Samuntà l’antic municipi de la Plana i Samuntà
les Ordes
El llogaret de les Ordes, a Aiguamúrcia
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), de poblament disseminat, al NE de Santes Creus.
La seva església depèn de la parròquia de Montagut
Miramar
Miramar
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret (660 m alt.) del municipi de Figuerola del Camp (Alt Camp).
És situat en un coster, al vessant oriental de la serra de Miramar , sector de la Serralada Prelitoral, entre el coll de Lilla i l’estret de Cabra que la separa de la serra del Cogulló, que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà i culmina a 864 m alt, al Tossal Gros Aspecte del poble de Miramar © Alberto González Rovira La seva antiga església parroquial de traça romànica fou agregada a Prenafeta, del qual municipi formava part a mitjan segle XIX Dedicada a Sant Mateu, té una nau, absis sobrealçat, porta amb arquivolta amb motius geomètrics i espadanya Dominava el lloc el desaparegut…
Las Virtudes
Llogaret
Santuari
Llogaret i santuari (Nuestra Señora de las Virtudes), del municipi de Villena (Alt Vinalopó), 6 km a l’W de la ciutat, al peu del cabeç de La Virgen.
Fins a l’exclaustració del segle XIX hi hagué una comunitat d’augustinians calçats En honor d’aquesta imatge, patrona de Villena, se celebra anualment una festa de moros i cristians
Bellavista
Llogaret
Llogaret del municipi de Nulles (Alt Camp), situat entre Nulles i Valls.
Des del 1669 participà en la Comuna, i passà el 1632 als comtes de Savallà Conserva la capella de Santa Creu, que depenia de l’església de Vallmoll