Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Sant Gra
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi de Pinós (Solsonès), al NE de l’església de Pinós, a la vall de la riera de Matamargós, entre els llocs de Su i de Matamargós.
La seva església és dedicada a sant Grau
Peà
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès) aturonat a 971 m alt., entre el Cardener i la rasa de Peà (afluent, per l’esquerra, d’aquest darrer riu).
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume
Pratformiu
Llogaret
Llogaret del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), a l’est de la Pedra, en una vall oberta entre el coll de Jovells i la serra de Pratformiu (1 670 m alt.), que la separa de la vall del Cardener.
Sàlzer
Llogaret
Llogaret del municipi d’Odèn (Solsonès), situat a 900 m alt., a la capçalera del riu de la Móra, afluent, per l’esquerra, del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial que depèn de la de Valldany.
Formà part, al s XIX, del municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
Salo
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, situat a l’extrem NW del terme, a la vall de la riera de Salo, formada per la confluència de les de Vallmanya i Matamargó, que davallen del Solsonès..
El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels Cavallers La…
Fucimanya
Vista del llogaret de Fucimanya (Sallent, Bages)
© C.I.C. - Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Sallent (Bages), al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya
, dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma.
El vessant llevantí del Montcogul constituí una quadra —o subquadra— més petita, formada per uns quants masos situats entorn de l’església de Fucimanya o Fussimanya Aquest lloc és conegut documentalment des de la fi del segle XII, amb una capella de Santa Maria que ja existia molt abans del 1212, al centre d’unes terres adquirides poc després d’aquesta data pel monestir de Sant Pere de la Portella L’església, esdevinguda santuari d’una gran devoció, és un edifici de la fi del segle XVII, amb una imatge de la Mare de Déu titular d’estil gòtic tardà Forma part de la caseria de Sant Martí i…
Busa
Vista del pla de Busa (Navès)
© C.I.C.-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), que formà fins a mitjan s XIX, amb l’antic terme del castell de Castelló, el municipi de Castelló i Busa.
L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1360 m d’altitud és al centre del pla de Busa , superfície gairebé tabular Les capes alternants margoses i calcàries de l’Eocè, de cabussament quasi vertical a la serra dels Bastets, formen una flexió gairebé en angle recte vers el sud, fins a collocar-se horitzontalment sota el suau sinclinal de la serra de la Busa , situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una cinglera cingles de Busa formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul 1526 m alt, on culmina la serra, els serrats de la…
Claret
Llogaret
Llogaret del municipi de Santpedor (Bages), al sud-est de la vila.
Claret dels Cavallers
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, vora la riera de Coaner, al vessant de la serra de Castelltallat.
L’església de Sant Pere és agregada a la parròquia de Castelltallat
Argençola
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellnou de Bages, a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral (400 m alt.).
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, a la vall de la riera de Tordell, a l’extrem superior del terme i dintre la demarcació del castell d’Argençola —antic castell molt poc documentat— incorporada a la de Castellnou Coneguda com a parròquia des del s X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó i finalment convertida en tinença de Castellnou, servida per un vicari La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies