Resultats de la cerca

És documentat ja el 881

D’origen molt antic, el lloc és documentat el 1011 S'ha convertit en un modern lloc d’estiueig

La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, a la vall de la riera de Tordell, a l’extrem superior del terme i dintre la demarcació del castell d’Argençola —antic castell molt poc documentat— incorporada a la de Castellnou Coneguda com a parròquia des del segle X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó i finalment convertida en tinença de Castellnou, servida per un vicari La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies

El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels…

També anomenat Sant Jaume d’Olzinelles és el nom d’una parròquia i de la quadra o districte rural del sector N El lloc d’Olzinelles és una de les fites de l’antiga demarcació de la ciutat i església de Manresa, documentat des del segle X El vell temple de Sant Jaume, unit al Mas Olzinelles, té detalls d’arquitectura preromànica que declaren la seva antiguitat Va pertànyer també a la senyoria de Sant Benet i ara és de propietat particular Al segle XIX, i havent-se format un petit nucli i colònia fabril vora el pont de Cabrianes —estratègic lloc de pas sobre el Llobregat i punt de coincidència…

A Cal Cotet encara es talla la llosa amb tècniques artesanals En aquest nucli hom celebra la festa major el 15 d’agost, la diada de la Constitució Andorrana, el 14 de març, i la festivitat de Meritxell, el 8 de setembre El topònim, motivat per la presència d’una farga esmentada per Zamora a la segona meitat del segle XVIII que funcionà fins a mitjan segle XIX, no sembla anterior al segle XVII El lloc s’anomenava antigament Ponts Aquest indret, especialment estratègic per tal com controlava els camins de les valls de la Valira i de Sant Joan, és documentat el 940, quan el bisbe…