Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Forn
Llogaret
Llogaret del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), al vessant de la vall de la Vansa, al N del terme.
Hi ha l’església de Sant Miquel i Sant Esteve, sufragània de la parròquia de Fígols
Carbonils
Llogaret
Llogaret del municipi d’Albanyà, Alt Empordà.
L’església de Sant Feliu, romànica, parroquial fins al s XIV, fou sufragània de la dels Horts
Lliors
Vista del veïnat de Lliors, amb l’església de Santa Maria, a Arbúcies (Selva)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Arbúcies (Selva), situat a l’W de la vila.
L’església de Santa Maria és sufragània de la parròquia d’Arbúcies Formà part de la batllia de n'Orri
Sant Joan d’Arsós
Llogaret
Llogaret del municipi de Bula d’Amunt (Rosselló), als Aspres, al vessant E del coll de les Arques, a la coma d’Arsós.
És centrat en el mas d’Arços i en l’arruïnada església de Sant Joan, sufragània de la de Bula d’Amunt El 1151 constava ja com a possessió del monestir de Serrabona
Collfred
Llogaret
Llogaret del municipi de Vidrà (Osona), als rasos de Collfred (vessant meridional de la serra de Santa Magdalena de Cambrils), dins la conca del Fluvià (capçalera del Gurn).
L’antiga parròquia Sant Antoni, arruïnada, consagrada el 1100, fou sufragània del priorat de Santa Maria de Ridaura, independent durant els segles XV i XVI i agregada després a la parròquia de Santa Maria de Ridaura
Sant Serni
Vista de Sant Serni (Torà)
© Isidre Blanc
Llogaret
Llogaret del municipi de Torà (Solsonès), a l’NE del poble, a l’esquerra de la riera de Llanera.
Vora l’església de Sant Serni, que és sufragània de la parròquia de Claret de Figuerola, hi ha la masia de can Mas, antiga casa del comú del municipi de Llanera La festa major de Sant Serni se celebra el segon diumenge de setembre
el Boquers
Llogaret
Llogaret (740 m) del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), situat al baix Lluçanès.
La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent És dedicada a sant Jaume abans, a sant Cugat La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu
Tatzó d’Avall
Llogaret
Llogaret del municipi d’Argelers (Rosselló), al N de la vila, a poca distància de Tatzó d'Amunt, centrat en l’antic castell de Tatzó
.
Hi ha adjunta l’església romànica Sant Martí, de dues naus i un gran absis, sufragània de Santa Maria d’Argelers el 1209 tenia comunitat de preveres que depenia, en part, de l’abat de Sant Genís de Fontanes Al s XVII passà a dependre dels canonges d’Elna
Bellestar
Llogaret
Llogaret del municipi de Penelles (Noguera), al bell mig del pla d’Urgell, vora Linyola.
El comte Ermengol VI d’Urgell féu donació a Ramon Arnal 1139 del territori per a edificar-hi el castell de Bellestar L’església, que des del s XII era sufragània de Santa Maria de Balaguer, al s XIX fou atribuïda a la parròquia de Vallverd Urgell Fou cap d’un municipi que comprenia el terme rural d'Almassor agregat al de Penelles dins el mateix s XIX
Monars
Llogaret
Llogaret del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), dins l’antic terme d’Oix.
És situat al vessant meridional de la serra de Monars , dita també de la baga de Bordellat , que s’estén entre els colls de Malrem W i de les Falgueres E i separa les conques del Fluvià termes de Beget i d’Oix i del Tec terme de la Menera, al Vallespir culmina al puig de Comanegra 1 558 m alt L’església de Sant Feliu de Monars després, de Sant Sadurní és d’origen romànic, i és sufragània de la parròquia d’Oix