Resultats de la cerca
Es mostren 9269 resultats
Sant Pau
Barri
Colònia industrial
Barri i petita colònia industrial del municipi de Manresa (Bages), a migdia de la ciutat, a l’esquerra i aigüa avall del Cardener, a l’indret de l’antic priorat de Sant Pau de Manresa
.
colònia de Sant Jordi
Colònia industrial
Colònia del municipi de ses Salines de Santanyí (Mallorca ), situada al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.
En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa dita torre del port de Campos , enderrocada al començament del s XX, fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879 però la població no acabà de formar-se fins entrat el s XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme hi havia 330 edificis d’apartaments el 1985 i 2352 places hoteleres, repartides en 15 establiments, el 1987 Al N del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren…
Sant Esteve de Balsareny
Vista general de Sant Esteve de Balsareny o Colònia Soldevila
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Balsareny (Bages), a la dreta del Llobregat, al N del poble.
Fundada a la segona meitat del segle XIX, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve segle XII, ampliada i modificada modernament
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
el Pelut
Colònia industrial
Colònia tèxtil del municipi d’Orís (Osona), de la societat Imbern, situada a la dreta del Ter, enfront de Sant Pere de Torelló..
El 1859 hom hi establí una adoberia, convertida després en filatura Passà a mans de diversos propietaris el darrer, Calvet, renovà edificis i habitatges i construí un nou pont sobre el Ter
Partenó
Aspecte del Partenó, temple dòric perípter de l’Acròpolis d’Atenes, abans de la seva restauració
© Fototeca.cat - Corel
Temple
Temple de l’Acròpolis d’Atenes dedicat a Atena Pàrtenos.
Realitzat en temps de Pèricles, en el lloc on anteriorment s’erigia un temple hexàstil l’ Hecatòmpedos , fou destruït pels perses el 479 aC Els treballs de reconstrucció duraren del 447 al 438 aC, coincidint amb la collocació de l’estàtua criselefantina d’Atena Pàrtenos La direcció de les obres fou encarregada a Fídies, i hi collaboraren com a arquitectes Ictinos i Callícrates El Partenó presenta un perípter dòric, és amfipròstil i octàstil amb disset columnes laterals Construït en marbre pentèlic i policromat en la seva totalitat, l’accés a l’interior s’efectuava pel prònaos o atri que…
Panteó de Roma
El Panteó de Roma
a_wilson (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Temple antic de Roma —dit popularment la Rotonda— construït per Agripa al camp de Mart.
Destruït per un incendi 80 dC, restaurat per Domicià i novament abatut 110 dC, fou reedificat per Adrià, Septimi Sever i Caracalla Església cristiana, consagrada 609 a la Mare de Déu i els màrtirs Sancta Maria ad Martyres , sofrí després diverses innovacions que no n'afectaren, però, l’estructura ni la forma De planta circular, precedit d’un pòrtic amb columnes, l’edifici és coronat per una cúpula gegantina que data del temps d’Adrià amb un ull central de 9 m de diàmetre Capella palatina del regne d’Itàlia, conserva les despulles mortals de Rafael i d’altres artistes i també les de diversos…
la Puigmola
Colònia industrial
Antiga colònia, convertida en zona residencial del municipi de Barx (Safor), a ponent del poble, vora la font de la Puigmola.
Can Prat
Colònia industrial
Colònia tèxtil del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada al N de la vila, a la dreta del Llobregat, vora el límit amb el terme de Casserres de Berguedà.
Fou fundada el 1870 per Teodor Prat i dedicada a la fabricació de filatura i de teixits
Santa Justa
Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser