Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
colònia Segarra
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de la Vall d’Uixó
(Plana Baixa), al S de la ciutat.
El primer grup fou bastit per l’empresa de fabricació de sabates Silvestre Segarra e Hijos SA , per als seus obrers i empleats, a la fi dels anys quaranta Posteriorment fou ampliat amb uns altres dos grups, sempre al voltant de la fàbrica, i més tard amb el barri nou de Carmadai , separat dels anteriors Hi ha una església, un economat i un dispensari, però hi manquen espais socials i de reunió Actualment les cases han estat venudes a particulars que hi habiten L’empresa adquirí un extraordinari desenvolupament, fins a assolir la xifra de 4407 treballadors el 1970, i forneix de…
Sant Pau
Barri
Colònia industrial
Barri i petita colònia industrial del municipi de Manresa (Bages), a migdia de la ciutat, a l’esquerra i aigüa avall del Cardener, a l’indret de l’antic priorat de Sant Pau de Manresa .
Sant Esteve de Balsareny
Vista general de Sant Esteve de Balsareny o Colònia Soldevila
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Balsareny (Bages), a la dreta del Llobregat, al N del poble.
Fundada a la segona meitat del segle XIX, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve segle XII, ampliada i modificada modernament
el Salí de Cardona
Colònia industrial
Antiga colònia industrial del raval de la Coromina, del municipi de Cardona (Bages).
Des de mitjan s XIX hi hagué una capella dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu
el Palà de Torroella
Palà de Torroella, a Navars
© Fototeca.cat
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial del municipi de Navars (Bages), a l’esquerra del Cardener.
Ofereix la imatge típica de les colònies fabrils les installacions industrials acompanyades pels grups de cases dels treballadors, l’església —dedicada a la Mare de Déu de la Mercè— i la residència dels propietaris Celebra la festa major el diumenge proper al 21 de juliol L’origen de la Colònia del Palà de Torroella oVell es remunta a l’any 1877, quan Esteve Valls i Pasqual i Joan Palà i Valls constituïren la societat Esteve Valls i Companyia amb l’objectiu de construir una fàbrica de filats i teixits de cotó Aquesta societat es dissolgué al començament del segle XX, mentre que s’originava la…
colònia del Millars
Colònia industrial
Colònia agrícola del municipi de Borriana (Plana Baixa), situada a la riba dreta del Millars, a la seva desembocadura.
la Colònia Puig
Colònia industrial
Colònia d’estiueig del municipi de Marganell (Bages), al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, a la carretera que de Monistrol puja al monestir de Montserrat i prop del nou monestir de Sant Benet de Montserrat.
la Colònia Gomis
Església de la Mare de Déu del Roser (Colònia Gomis, Monistrol de Montserrat)
© Germán Pierre
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Monistrol de Montserrat (Bages), a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble.
Fou fundada el 1891 per Francesc Gomis i Soler El 1909 hom hi installà una central elèctrica destinada al forniment de Montserrat, Monistrol, Olesa, etc, adquirida per la Companyia Hidràulica del Segre fou abandonada després dels aiguats del 1971 L’església neoromànica de la Colònia, dedicada a la Mare de Déu del Roser, és obra d’Alexandre Soler i March, i fou inaugurada l’any 1930 El campanar de forma quadrada fou aixecat l’any 1960
el Raval Nou
Colònia industrial
Colònia tèxtil del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet (Bages), situada a l’esquerra del Llobregat, aigua avall del poble.
la Bauma de Castellbell
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), situada al marge dret del Llobregat, a un quilòmetre i aigua avall del Borràs, a 210 m d’altitud.
És el més antic dels barris industrials d’aquest municipi i fou fundada per Bartomeu Puiggròs, el 1860 Destaca l’església de la Sagrada Família, obra modernista de l’arquitecte Soler i March, beneïda pel bisbe Torras i Bages el 1908 Del mateix arquitecte i estil és la casa senyorial construïda per a la família Vial, que fou propietària d’aquesta indústria, situada al marge dret del Llobregat El 2001 hi havia 368 h i hom fa festa major el 15 d’agost