Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
la Botjosa
Colònia industrial
Colònia minera del municipi de Sallent (Bages), situada al S de la vila, entre la séquia de Manresa i el Llobregat.
La Botjosa, nom d’una antiga masia, s’anà constituint en el barri de residència d’obrers de les mines de potassa És situada a migdia de la vila de Sallent, damunt les terrasses fluvials de la dreta del Llobregat Les primeres cases daten del 1932, però se n'han construïdes d’altres en diferents represes, després de la guerra civil de 1936-39 L’església, moderna, és dedicada a la patrona dels miners, santa Bàrbara Hom hi fa festa major el dia 4 de desembre
Borgonyà
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil del municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), situat a l’esquerra del Ter, a la part interior d’un meandre encaixat.
Fou aixecada per l’empresa escocesa Coats el 1895 i es convertí en una de les colònies més majestuoses de la conca del Ter El 1903, els Coats s’associaren amb els Fabra, una de les principals empreses cotoneres catalanes nasqué aleshores, Fabra i Coats, integrada dins la major companyia mundial de fil de cosir L’empresa deixà de treballar el 1999 i des d'aleshores l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló i el Museu del Ter han maldat per reconvertir la colònia en un espai d'interès turístic i pedagògic L’any 2013 el conjunt fou declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de…
Bonmatí
Detall d’una plaça a Bonmatí
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia tèxtil i cap del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva).
Situada a l’esquerra del Ter, fou formada al final del s XIX
Boades
Colònia industrial
Veïnat
Colònia industrial i veïnat del municipi de Castellgalí (Bages), prop de l’aiguabarreig del Cardener i el Llobregat.
72 h, el 2001, és compartit administrativament pels municipis de Castellgalí i de Sant Vicenç de Castellet Hi ha les restes del sepulcre de Boades
Bellveí
Aspecte de Bellveí (Calders, Bages)
© C.I.C. - Moià
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Calders (Moianès), a la dreta de la riera de Calders.
Antius
Masia d’Antius (Callús)
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Veïnat
Veïnat i colònia industrial del municipi de Callús (Bages), situat a la dreta del Cardener, al límit amb el terme municipal de Súria.
La masia d’Antius, al límit amb el terme de Súria, és documentada des del segle XII La colònia d’Antius fou construïda el 1875 pel propietari manresà Joaquim Torrens i Fuster i es dedicà des de bon començament a la filatura del cotó Posteriorment fou regentada pel seu fill, Llogari Torrens i Serra, que es casà amb Antònia Burés i Borràs i que féu construir al començament del segle XX, a Manresa, el monumental edifici modernista de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, Ca la Buresa L’any 1932 la fàbrica va ser arrendada per la societat anònima Filatures Callús Vers la dècada del 1960 entrà a formar…
l’Ametlla de Merola
La colònia tèxtil de l’Ametlla de Merola (Berguedà), amb l’església de Sant Mateu al fons
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia industrial del terme municipial de Puig-reig (Berguedà), situada a la vora dreta del Llobregat a 1 km avall de l’aiguabarreig amb la riera de Merola, davant mateix del llogaret de la Galera, del municipi de Gaià (Bages) i a 1 km amunt del poble de Navars (Bages).
Es troba dins el terme parroquial de Santa Maria de Merola L’Ametlla de Merola Puig-reig, Berguedà © CIC - Moià
l’Ametlla de Casserres
Colònia industrial
Fàbrica tèxtil (teixits i filats de cotó) i colònia industrial (cartó ondulat) del terme municipal de Casserres de Berguedà, situada a la vora dreta del Llobregat a 1 km aigua amunt de Gironella.
La fàbrica tèxtil tancà el 1966 en aquella data hi treballaven unes 250 persones
el Galobard
Colònia tèxtil el Galobard, al Llobregat (Bages)
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia tèxtil del municipi de Navarcles (Bages), a l’esquerra del Llobregat, aigua amunt de la seva confluència amb la riera de Calders.
la Gafa
Colònia industrial
Antiga farga que es nodria, encara a la fi del segle XVIII, del mineral de ferro i del bosc de la serra de Port del Comte, esdevinguda després fàbrica i colònia tèxtil, del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), a l’aiguabarreig del Cardener i del Mosoll (890 m alt.), prop de la Pedra.
Actualment hi ha la central elèctrica de la Gafa