Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Sant Martí de Provençals
Església parroquial i nucli antic a Sant Martí de Provençals, voltat pel blocs de la Verneda
© Fototeca.cat-E.Casas
Antic municipi
Antic municipi del Barcelonès, agregat el 1897 al de Barcelona, situat a la costa, a llevant de l’antiga ciutat, entre el parc de la Ciutadella i el carrer de Marina, d’una banda, i la riera d’Horta (límit amb Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar), de l’altra.
A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…
Samuntà
Antic municipi
Antic terme del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a la dreta del riu Glorieta; comprenia l’antic santuari de les Virtuts.
En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joana de Prades vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan s XV Al s XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover
Güel
.jpg)
Aspecte del campanar de l'església parroquial de Güel
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic municipi
Antic municipi de la Ribagorça, al límit del domini lingüístic català, incorporat el 1972 al municipi aragonès de Graus.
És situat a la dreta de l’Isàvena, límit meridional de l’antic terme el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena serra de Güel , que culmina a 1401 m i cobert de boscs de pins, roures i alzines i per matolls en conjunt 2579 ha L’agricultura de regadiu es limita a 4 ha d’horta vora l’Isàvena els conreus de secà blat, vinya i oliveres i la ramaderia bestiar oví són la base de la migrada economia del terme El poble 737 m alt és a mig camí entre l’Isàvena i la cinglera que limita pel S la serra de Güel De la seva església parroquial…
Chamartín de la Rosa
Antic municipi
Antic municipi de Madrid, ciutat a la qual fou incorporat el 1947.
Constitueix un barri industrial i residencial, on hi ha també l’estació ferroviària Madrid-Chamartín i un complex esportiu
el Poble Nou de la Mar
Antic municipi
Antic municipi de l’Horta, que comprenia els barris marítims del Cabanyal (que n’era el centre) i del Canyamelar, i el més petit del Cap de França, i que fou creat el 1837, i annexat al de València el 1897.
Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d’esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València L’any 1981 tenia 1 400 h
les Masies de Taradell
Antic municipi
Antic municipi d’Osona, format per les masies del terme de Taradell, que tingué vida autònoma separada del municipi de Taradell del 1820 al 1831.
Les tensions entre els pagesos i la vila s’havien iniciat ja el 1762 L’ajuntament es reunia a l’Hostalet del Bolló L’audiència de Barcelona ordenà la fusió amb el municipi de la vila el 1831
Músser i Arànser
Antic municipi
Antic municipi de la Baixa Cerdanya, al Baridà, al límit amb l’Alt Urgell i amb Andorra, annexat al de Lles de Cerdanya el 1966.
El poble d'Arànser havia estat el cap del municipi, que comprenia, a més, el poble de Músser, el castell de Queralt i el balneari de Caldes de Músser
Vila-seca i Salou
Antic municipi
Cotobade
Antic municipi
Antic municipi de la província de Pontevedra, Galícia, drenat pel riu Lérez que constitueix en gran part el límit septentrional i occidental del terme.
Economia agrícola i ramadera boví L’any 2016 es fusionà amb el municipi de Cerdedo per a formar el nou municipi d’Cerdedo-Cotobade
Cesuras
Antic municipi
Antic municipi de la província de la Corunya, Galícia, drenat pels rius Mandeo i Mero.
Economia ramadera boví, porcí i aviram L’any 2013 es fusionà amb el municipi d’Oza dos Ríos per a formar el nou municipi d’Oza-Cesuras