Resultats de la cerca

És situat a la dreta de l’Isàvena, límit meridional de l’antic terme el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena serra de Güel , que culmina a 1401 m i cobert de boscs de pins, roures i alzines i per matolls en conjunt 2579 ha L’agricultura de regadiu es limita a 4 ha d’horta vora l’Isàvena els conreus de secà blat, vinya i oliveres i la ramaderia bestiar oví són la base de la migrada economia del terme El poble 737 m alt és a mig camí entre l’Isàvena i la cinglera que limita pel S la serra de Güel De la seva església…

Constitueix un barri industrial i residencial, on hi ha també l’estació ferroviària Madrid-Chamartín i un complex esportiu

Economia agrícola i ramadera boví L’any 2016 es fusionà amb el municipi de Cerdedo per a formar el nou municipi d’Cerdedo-Cotobade

Economia ramadera boví, porcí i aviram L’any 2013 es fusionà amb el municipi d’Oza dos Ríos per a formar el nou municipi d’Oza-Cesuras

L’economia del terme es sustenta en l’agricultura i la ramaderia Les pinedes hi són abundants L’any 2013 es fusionà amb el municipi de Cesuras per a formar el nou municipi d’Oza-Cesuras

La presència espanyola datava del 1476, però no fou ocupat oficialment fins el 1934, i tornà al Marroc el 1969 La població és majoritàriament berber

Comprèn la vall de l’Agudo i part de la vall del Zadorra, i és separat de la conca d’Àlaba per les muntanyes de Vitòria Forma un municipi de 1 109 h est 1986, amb capital a Treviño, i molts petits nuclis subsidiaris El domini original sembla que fou fundat per Lope Laínez, ric home de Vitòria, el 1160, i, ampliat el 1194 pel rei Sanç de Navarra Inicialment pertanyia a Àlaba, fins que fou conquerit, amb Vitòria, pel rei Alfons VIII de Castella 1200, Joan II li concedí els furs de Logronyo 1417, i poc després concedí el títol de comte de Treviño 1453 a Diego Gómez Manrique de Lara, adelantado i…

Hi ha fabricació de vehicles comercials Té aeroport internacional