Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
hostal Roig
Hostal
Hostal del municipi de Gavet de la Conca, dins l’antic terme de Sant Salvador de Toló, anteriorment del de Sant Miquel de la Vall (Pallars Jussà), al vessant septentrional del Montsec de Rúbies, al camí que uneix la conca de Tremp a la conca de Meià (Noguera), pel pas Nou.
És a 1 093 m alt, al sud de Mata-solana Dins el gran recinte hi ha les ruïnes d’una església romànica de Santa Anna S'hi han celebrat, tradicionalment, dues fires anuals, una molt important de bestiar menut, el 29 de setembre
la Casota
Hostal
Antiga quadra i hostal del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), a l’antic terme de Fígols de la Conca.
Morreres
Hostal
Antic hostal del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Peramea, a la dreta de la Noguera Pallaresa, a l’entrada de l’estret de Collegats.
hostal de les Moreres
Arquitectura civil
Hostal
Antic hostal del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), en el camí de Tremp al de coll de Comiols, a la dreta del riu de Conques, dins l’antic terme de Covet.
Deixà de funcionar en la dècada del 1950 En desús i enrunat, fou enderrocat al tombant del segle XX
hostal de la Palla
Hostal
Antic hostal, amb una capella adjunta de Sant Martí, del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, a la dreta del Flamisell, aigua avall del poble.
Xerallo
Caseria
Hostal
Antic hostal i caseria del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), a la carretera de Tremp al Pont de Suert, dins el terme de les Esglésies, vora el riu de Manyanet.
Aigua amunt de l’antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça fou clausurada el 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria 388 h el 1970 En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs Tenia una producció d’unes 200 000 t anuals
venta de Carbonell
Hostal
Antic hostal de la carretera de València a la Font de la Figuera, al vessant septentrional del port de Càrcer, al centre d’un enclavament (0,73 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), entre els de Castelló de la Ribera, Alcàntera i Beneixida (Ribera Alta), que, alhora, separa un enclavament (0,13 km2) d’aquest darrer (la lloma de la venta de Carbonell) del sector principal del municipi.