Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
vespertiliònids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, de mides molt variables (de 25 cm a més d’1 m de longitud), caracteritzats pel fet de tenir una sola falange rudimentària al segon dit de la mà i tres al tercer.
Són bàsicament insectívors La família agrupa gairebé tres-centes espècies, repartides per tot el món hi pertanyen les tres quartes parts de les ratapinyades europees
guanac
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, que ateny més de 2 m de longitud i 1,20 m d’alçada a la creu, i és semblant al llama.
És cobert de pèl espès i suau, de color de terra galba al llom i de tons més clars i blanquinosos a la regió inferior del cos i a les potes, amb zones bilaterals nues a les potes posteriors S'agrupa en ramats generalment integrats per pocs individus i formats per les femelles, les cries i un mascle Habita a les zones muntanyoses des de l’extrem N del Perú fins a la Tierra de Fuego
teris
Mastologia
Subclasse de mamífers que agrupa tots els existents llevat dels prototeris.
La subclasse comprèn les infraclasses dels pantoteris mesozoics, tots fòssils, els metateris i els placentaris Molt probablement els metateris i els placentaris tenen l’origen en els pantoteris
primats

Simi
© Corel / Fototeca.cat
Mastologia
Ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats i ulls en posició davantera.
N’hi ha una gran varietat quant a la morfologia externa la talla pot variar des de la d’un gran gorilla fins a la de petites tupaies de la mida i la forma d’una rata cellarda La cua, quan en tenen, pot ésser curta o bé constituir un veritable apèndix prènsil, i el cos és recobert de pèl En general el sentit de l’olfacte no és gaire desenvolupat i ha donat pas a d’altres que es poden considerar superiors, com ara la visió, el tacte i l’oïda En les femelles la posició de les glàndules mamàries és sempre pectoral o axillar i en molts pocs casos és abdominal Es tracta d’animals de…
gos | gossa

Gos
© C.I.C. - Moià
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races.
Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…
el País Basc

Comunitat autònoma
Regió del País Basc que forma una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada entre la mar Cantàbrica (N), França (NE), les comunitats autònomes de Navarra (E), La Rioja, i Castella i Lleó (S i SW) i Cantàbria (W); comprèn les regions o províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on hi ha l’enclavament del comtat de Treviño, dependent administrativament de Castella i Lleó; la capital és Vitòria.
La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector…
Aragó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…