Resultats de la cerca

La geografia física Cap de comarca,  Moià Damunt les margues de l’Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l’Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d’erosió inclinada suaument de 900 a 600 m cap al Llobregat WSW, que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1000 m alt, amb relleus culminants al puig Rodó 1057 m, la Montjoia 994 m, el Puigdegollats 1004 m, el puig de l’Oller 1061 m i altres entre Collsuspina i l’Estany NE Els relleus migjornencs que separen…

Situació i presentació A l’esquerra del Francolí s’estén la major part de la comarca, com una plataforma miocènica formada de margues blaves i altres sediments fins, d’origen marí, que ascendeix lentament des d’uns 30 m alt vora Tarragona fins a uns 250 vora l’Alt Camp, a l’esquerra del Gaià, on enllaça amb una avançada de la Serralada Prelitoral bloc orogràfic del Gaià que separa el Camp de Tarragona del Penedès de la tossa Grossa de Montferri, de 386 m alt, ja dins l’Alt Camp, a la Mola, de 318 m, prop de Creixell A la dreta del Francolí, són quaternaris els materials litològics dominants,…

Cap de comarca, Banyoles El Pla de l’Estany és constituït essencialment pel pla que hi ha entorn de l’estany de Banyoles i diversos turons que l’envolten, entre el riu Fluvià i la serra de Rocacorba A l’extrem septentrional de la comarca es troba el massís de Rocacorba 985 m amb les serres de Pujarnol 340 m i de Sant Patllari 654 m on hi ha una gran abundància de margues, roca tendra, de color gris blavenc que origina formes molt suaus i arrodonides Més al S i per damunt de les margues Sant Patllari i sector de Camós hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb…

La geografia Caps de comarca, Terrassa i Sabadell La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment finalment, l’eocè superior de la Depressió Central D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases 594 m alt, limítrof amb el Baix Llobregat entre la…

La geografia És una de les tres comarques en què és dividit el Penedès , i coincideix amb el cercle mercader del Vendrell Al nord recolza en l’erecció del Montmell 861 m alt, i la seva prolongació per Aiguaviva 752 m alt i el puig de l’Àguila 705 m alt, que constitueixen una avançada damunt la Depressió Prelitoral Catalana de la serralada del mateix nom Uns altres contraforts de la mateixa serralada formen el coll de Rubiola 360 m, el pujol de Santa Cristina 400 m i el de Sant Antoni d’Albinyana 407 m, que en conjunt dibuixen l’arc orogràfic de la perifèria comarcal per ponent i fan de confí…

La geografia Cap de comarca, Vilafranca del Penedès És situat a la Depressió Prelitoral Catalana entre el Baix Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia, el Garraf i el Baix Llobregat Conté una part plana formada per sediments del Quaternari que comprenen la extensió més gran dels termes municipals de Vilafranca del Penedès, Pacs, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, etc, els quals són dipositats damunt d’uns altres sediments miocènics que emergeixen en bona part dels termes de Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Vilobí del Penedès, Sant…

La geografia És constituïda per un planell inclinat cap al NW i enèrgicament dessecat que constitueix l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al N, per un sector de la plana d’Urgell Forma part del vessant esquerre de la conca del Segre, des de les serres que formen la divisòria d’aigües amb el Francolí serra la Llena, la més alta alt del Curull, 1025 m alt, continuada cap a l’W pels contraforts septentrionals del Montsant Tanmateix, en dos indrets la comarca ultrapassa aquesta línia divisòria d’aigües a la vall de Bovera, drenada pel riu de la Cana, afluent de l’Ebre per l’…

La geografia Cap de comarca, Vilanova i la Geltrú 54230 h 2001 L’accident principal és el massís de Garraf, tallat per nombroses falles, la més important de les quals separa la comarca de la depressió de l’Alt Penedès d’altres, paralleles, són a l’interior del massís, entre les quals sobresurten les d’Olesa de Bonesvalls i Canyelles A la costa hi ha les depressions de Sitges i de Ribes-Vilanova, el fons de les quals és constituït per un miocènic residual, cobert per dipòsits alluvials quaternaris que proporcionen bones terres de conreu, on s’han establert els nuclis de poblament històric Les…

La geografia Cap de comarca, Falset Forma un gran amfiteatre al nod-est de la fossa tectònica de Móra d’Ebre, oberta a l’extrem de ponent de la Serralada Prelitoral Catalana La Serralada es divideix enllà de les muntanyes de Prades i, al mig, deixa al descobert les llicorelles paleozoiques que hi ha al subsol, mentre que en un dels costats de la gran cicatriu s’alcen uns enormes blocs calcaris i, a l’altre, els encara més potents de conglomerats els primers voregen el miler de metres d’altitud i els segons l’ultrapassen Aquests blocs perifèrics de capçaleres aplanades, enèrgicament retallats…

La geografia És una gran fossa excavada pel Francolí i pel riu d’Anguera al marge meridional de la Depressió Central, separada del Camp de Tarragona per la Serralada Prelitoral La Conca de Barberà estricta és constituïda exclusivament pels termes situats a la conca d’aquests dos rius, però la demarcació delimitada per la Generalitat de Catalunya conté, a més, una part de la dorsal de la Segarra històrica, a la del riu Corb, i l’altiplà on es forma el Gaià, presidida per Santa Coloma de Queralt, i també el terme de Vilanova de Prades, a la del riu de Montsant A ponent i a migdia, la fossa té…