Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Genís Sacosta
Despoblat
Despoblat del municipi d’Amer (Selva), al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Al s XVII era lloc reial
Ràfels
Despoblat
Despoblat del municipi d’Esplucs, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca, a la Llitera, al S del poble.
Querós
Despoblat
Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí
Calavera
Despoblat
Despoblat del municipi de Bellver de Cinca, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca.
Pertanyia als hospitalers
Erdau
Despoblat
Despoblat del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Llavaner
Despoblat
Despoblat del municipi de Toses (Ripollès), situat probablement al límit oriental del terme, damunt Planès.
Pertangué a la baronia de Toses
Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda
Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda
Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), centrat per l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria.
El lloc és esmentat ja el 898
Vensilló de Llitera
Despoblat
Despoblat del municipi d’Esplucs, al S del terme, a la zona de la Llitera actualment aragonesa, al límit amb la comarca catalana del Segrià (Alpicat).
Bestracà
Despoblat
Despoblat del terme de Camprodón (Ripollès).
És situat en un coster, al vessant meridional de l’espadada serra de Bestracà , la qual separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a llur confluència culmina al puig de Bestracà 1044 m alt, al cim del qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Bestracà L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà 804 m alt, per on passa el camí d’Oix a Beget