Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Sant Genís Sacosta
Despoblat
Despoblat del municipi d’Amer (Selva), al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Al s XVII era lloc reial
Pedrós
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi d’Albatàrrec (Segrià), al SE del poble, vora el canal d’Urgell.
Ràfels
Despoblat
Despoblat del municipi d’Esplucs, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca, a la Llitera, al S del poble.
Querós
Despoblat
Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí
Gebut
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Soses (Segrià), al límit amb Aitona.
Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III el 1120 Fou dels Cervera de Juneda, i al s XIV passà als Ayerbe i als Cornell El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida
Calavera
Despoblat
Despoblat del municipi de Bellver de Cinca, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca.
Pertanyia als hospitalers
Erdau
Despoblat
Despoblat del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Enviure
Despoblat
Despoblat del municipi de Seròs (Segrià), situat en una vall tributària, per l’esquerra, del Segre (vall d’Enviure).
l’Astor
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Lleida (Segrià), a l’esquerra del Segre, entre els termes d’Artesa de Lleida i Alfés.