Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda
Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda
Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), centrat per l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria.
El lloc és esmentat ja el 898
Sant Genís Sacosta
Despoblat
Despoblat del municipi d’Amer (Selva), al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Al segle XVII era lloc reial
Salvaterra
Despoblat
Despoblat del municipi de Benissanet (Ribera d’Ebre), situat al vessant oriental de la serra de Cavalls.
Berrús
Despoblat
Despoblat del municipi de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), a l’extrem occidental del terme.
L’antiga església parroquial de Santa Magdalena, a la dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb el Matarranya, és tot el que quedava del lloc fins a la construcció de la presa de Riba-roja
Banyoles
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, entre Móra la Nova i Ginestar d’Ebre.
Probablement, poc temps després de la conquesta cristiana, al s XII, hi fou construït el castell de Banyoles, actualment enrunat, en un indret on hi havia hagut una població ibèrica anomenada el Castellet de Banyoles Els primers anys del s XV fou adquirit per la ciutat de Barcelona, juntament amb els llocs de Flix i de la Palma, damunt l’Ebre, i de Miramar, a la costa, per tal de constituir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment de blat de les planes del Segre i d’Aragó, de Navarra i de Castella, que tradicionalment baixava per l’Ebre fins a Tortosa, però que sovint, en època d’…
Querós
Despoblat
Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí