Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Ria
Despoblat
Despoblat del municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria).
Antic lloc de moriscs despoblat el 1609, fou repoblat el mateix any, però desaparegué definitivament al llarg del s XVII En resta una torre en ruïnes
Querós
Despoblat
Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí
Bufilla
Despoblat
Despoblat del municipi de Bétera (Camp de Túria).
El 1237 fou donat al comanador d’Alcanyís Només en resta una torre, arruïnada
el Mas del Frare
Despoblat
Despoblat del municipi de Llíria (Camp de Túria), actualment conjunt d’edificacions destinades al conreu.
l’Olla
Despoblat
Despoblat del municipi de Marines (Camp de Túria).
Antiga alqueria islàmica, el lloc estigué poblat per moriscs fins el 1609 Fou de la senyoria d’Olocau La caseria subsistí fins al començament del s XX
Torres
Despoblat
Despoblat de l’antic terme d’Olocau (Camp de Túria), que fou atorgat a Marines (Camp de Túria) en erigir-se aquesta parròquia; era ja abandonat el 1574.
Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda
Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda
Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), centrat per l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria.
El lloc és esmentat ja el 898
Sant Genís Sacosta
Despoblat
Despoblat del municipi d’Amer (Selva), al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Al segle XVII era lloc reial