Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sous
L’antic claustre del monestir de Sant Llorenç de Sous
© JoMV
Despoblat
Despoblat del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), situat als vessants meridionals de la serra de la Mare de Déu del Mont, a l’extrem meridional del terme de l’antic municipi de Bassegoda.
L’església parroquial és des del 1833 la sala capitular de l’antic monestir de Sant Llorenç de Sous
el Sitjar
Despoblat
Despoblat del municipi de Rabós (Alt Empordà), situat prop de l’Orlina, aigua amunt de Rabós.
Sentèls
Despoblat
Despoblat del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), dins l’antic terme d’Arró.
Sant Vicenç
Despoblat
Despoblat del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), dins l’antic terme d’Arró.
Sant Germés
Despoblat
Despoblat del municipi de Viella (Vall d’Aran), dins el terme de Vilac.
Molinars
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de Colera (Alt Empordà), a la capçalera de la riera de Molinars, petit curs d’aigua intermitent que neix al vessant meridional del puig de les Guilles i que desemboca a la mar a la badia de Colera.
l’Artiga de Lin
Font d’Eth Gressilhon, a Artiga de Lin
© Fototeca.cat
Santuari
Despoblat
Antic llogaret, despoblat i santuari de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin
situats a l’esquerra del Joèu, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta que baixa de coll de Tòro i del barranc…
Laspan
Despoblat
Despoblat i antiga vila del terme d’Arties (Vall d’Aran), d’emplaçament desconegut, prop de Garòs, que al segle XIV tenia 23 focs.
Apareix esmentat amb el seu cònsol Arnau Bardia l’any 1298, amb Arnau Sala, oriundum de Laspan 1312 i com a vilà de la Vall d’Aran, amb el nom de Lespa el 1278 El 10 de novembre de 1313 els tres cònsols de la ville de Laspane amb els tretze caps de casa que formaven el seu cens feren jurament d’homenatge i fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II