Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Cortiuda
Despoblat
Despoblat del municipi de Peramola (Alt Urgell), a 975 m alt. en un serrat que divideix les aigües del Segre i del Rialb, al vessant meridional de la serra d’Aubenç.
La seva església parroquial és dedicada a sant Martí
Escàs
Despoblat
Despoblat del terme de les Valls de Valira (Alt Urgell), a l’E del poble d’Arcavell, sota el bony de Quíxol.
els Cogullons
Despoblat
Despoblat del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), a 1 042 m alt., dins l’antic terme de Rojals, a la conca del riu Brugent.
El 1950 5 h era el nucli de població més alt de les muntanyes de Prades
Cincelles
Despoblat
Partida
Despoblat i partida de municipi de Sueca (Ribera Baixa).
Colomers
Despoblat
Despoblat dins l’antic terme de la Ribalera
, al límit de l’Alt Urgell i del Pallars Sobirà.
Ares
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de Cabó (Alt Urgell) situat a 1 400 m d’altitud, al vessant meridional de la serra d’Ares
(1 847 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d’Aguilar.
El lloc és presidit per l’església de Sant Bernabé, d’origen romànic, amb absis quadrat i dues capelles fent transsepte Antiga sufragània de la de Cabó, ara depèn de la parròquia de Coll de Nargó Prop hi ha les bordes d’Ares Ares pertanyia al quarter d’Organyà, del vescomtat de Castellbò
Lletó
Despoblat
Despoblat (1470 m alt.) del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), al vessant septentrional de la serra de Cadí, prop del coll de Vanses.
Hi ha una capella dedicada a sant Esteve És esmentat ja el 839 Al s XIX pertanyia al municipi d’Artedó i fins el 1970 al de Cerc
Fontelles
Despoblat
Despoblat del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), al nord-est del poble, al vessant meridional de la serra de Tost.
Al s XIX hi havia el mas de Fontelles S'hi dreça l’antiga església de Sant Fruitós
Anguera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Sarral (Conca de Barberà), prop del poble d’Ollers i vora el riu d’Anguera.
Habitat des de l’antiguitat —probablement s’hi bastí un petit poblat ibèric, car s’han trobat diverses restes ibèriques al tossal que hi ha a la dreta del riu—, el 1076 els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaven el puig d’Anguera, situat a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona, a Bonfill Oliba, que tenia l’obligació, segons la voluntat dels donadors, de fer la guerra o estar en pau amb els sarraïns El concessionari associava en la tasca repobladora un tal Bernat Guillem, al qual cedia la tercera part del lloc Donat per Pere el Gran al monestir de Santes Creus el…