Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Sant Sebastià de Buseu
Despoblat
Despoblat del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Baén.
És situat damunt el coll de Sant Sebastia , entre les valls del barranc d’Enseu, al N, i del riu Major, al S La seva església, dedicada a sant Sebastià amb una insòlita mutació de l’accent depèn de la parròquia de Baén El lloc és esmentat l’any 1163
Roseta
Despoblat
Despoblat del municipi de Manuel (Ribera Alta), al nord del poble.
Era una antiga alqueria islàmica del terme de Castelló de la Ribera
Pardines
Paret de Pardines
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d’Algemesí (Ribera Alta), al NE de la vila.
La parròquia depengué de la d’Albalat de la Ribera fins el 1316, que s’independitzà Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d’Alzira fins el 1608, que passà al d’Algemesí En tingué la senyoria des del s XIV la família Jofre El 1704 ja estava despoblat Resta una paret, sembla ser de l'església
Paranxet
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi de Massalavés (Ribera Alta), al sector oriental del terme, regada per la séquia de Paranxet, braç de la séquia reial del Xúquer.
El lloc és esmentat el 1244
el Ràfol
Despoblat
Despoblat del municipi de Castelló de la Ribera (Ribera Alta), a l’W del terme, al límit amb el de Beneixida.
Lloc de moriscs, tenia 61 focs el 1602
Fraga
Despoblat
Despoblat del terme de Castelló de la Ribera (Ribera Alta), que dóna nom a una partida rural.
Cotes
Despoblat
Despoblat del municipi d’Algemesí (Ribera Alta), vora la carretera de València.
Fou venut, juntament amb Pardines, per Joan II de Catalunya-Aragó al comte de Cocentaina El 1614 Algemesí en redimí la jurisdicció senyorial i se l’annexà
Cabanes
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alzira (Ribera Alta), a l’esquerra del riu dels Ullals, prop del terme de Massalavés.
Situat en una zona de conreu arrosser, fou abandonat a causa de les febres als s XVII i XVIII
el Bruc
Despoblat
Despoblat de l’antic vescomtat de Vilamur, situat vora Soriguera (Pallars Sobirà), habitat encara al segle XIV.