Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Ràfels
Despoblat
Despoblat del municipi d’Esplucs, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca, a la Llitera, al S del poble.
Corroncui
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (fins el 1968 del de Viu de Llevata), a l’Alta Ribagorça, a 1 390 m alt..
En un coster, al vessant meridional del pla del Mont, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s’uneix pel pla de Corroncui , on hi ha l’església parroquial la Concepció, annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui Al s XX formà un municipi amb la Bastida de Corroncui
Calavera
Despoblat
Despoblat del municipi de Bellver de Cinca, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca.
Pertanyia als hospitalers
Erdau
Despoblat
Despoblat del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Pinyana
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1968 del de Viu de Llevata, situat a 1 284 m alt., al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d’un petit turó.
De la seva església parroquial Sant Gil depenen les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau
Ventolà
Despoblat
Despoblat recent del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a 1 015 m alt., al SE de la vila, en un coster (serra de Ventolà), centrat en l’antiga església parroquial (Sant Esteve).
El monestir de Lavaix es trobava dins el seu terme
Vensilló de Llitera
Despoblat
Despoblat del municipi d’Esplucs, al S del terme, a la zona de la Llitera actualment aragonesa, al límit amb la comarca catalana del Segrià (Alpicat).
Viuet
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1968 del de Llesp, aturonat a 1115 m alt., en un contrafort del tossal de Viuet (1468 m alt.) que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana.
Lacs
Despoblat
Despoblat del municipi de Montsó (Aragó), a l’esquerra del Cinca, separat del sector principal pel de Selgua, que formà un terme fins al segle XIX amb la Cardosa.
En resta el santuari de la Mare de Déu de Lacs