Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sentèls
Despoblat
Despoblat del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), dins l’antic terme d’Arró.
Sant Vicenç
Despoblat
Despoblat del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), dins l’antic terme d’Arró.
Sant Germés
Despoblat
Despoblat del municipi de Viella (Vall d’Aran), dins el terme de Vilac.
Pinyana
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1968 del de Viu de Llevata, situat a 1 284 m alt., al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d’un petit turó.
De la seva església parroquial Sant Gil depenen les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau
Viuet
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1968 del de Llesp, aturonat a 1115 m alt., en un contrafort del tossal de Viuet (1468 m alt.) que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana.
Ventolà
Despoblat
Despoblat recent del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a 1 015 m alt., al SE de la vila, en un coster (serra de Ventolà), centrat en l’antiga església parroquial de Sant Esteve.
El monestir de Lavaix es trobava dins el seu terme
l’Artiga de Lin
Font d’Eth Gressilhon, a Artiga de Lin
© Fototeca.cat
Santuari
Despoblat
Antic llogaret, despoblat i santuari de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin
situats a l’esquerra del Joèu, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta que baixa de coll de Tòro i del barranc…
Corroncui
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (fins el 1968 del de Viu de Llevata), a l’Alta Ribagorça, a 1 390 m alt..
En un coster, al vessant meridional del pla del Mont, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s’uneix pel pla de Corroncui , on hi ha l’església parroquial la Concepció, annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui Al s XX formà un municipi amb la Bastida de Corroncui
Laspan
Despoblat
Despoblat i antiga vila del terme d’Arties (Vall d’Aran), d’emplaçament desconegut, prop de Garòs, que al segle XIV tenia 23 focs.
Apareix esmentat amb el seu cònsol Arnau Bardia l’any 1298, amb Arnau Sala, oriundum de Laspan 1312 i com a vilà de la Vall d’Aran, amb el nom de Lespa el 1278 El 10 de novembre de 1313 els tres cònsols de la ville de Laspane amb els tretze caps de casa que formaven el seu cens feren jurament d’homenatge i fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II