Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Roca
Despoblat
Despoblat del municipi de Novetlè (Costera).
Era lloc de moriscs que el 1534 fou agregat ja a la parròquia de Novetlè
el Realenc
Despoblat
Despoblat del municipi de Xàtiva (Costera), dins l’enclavament del Pinar dels Frares
.
el Rafalet de Beniaissó
Despoblat
Despoblat del municipi de Benimassot (Comtat), a l’W del poble.
Era lloc de moriscs tenia 3 focs el 1563 de la jurisdicció dels marquesos de Guadalest
el Rafalet
Despoblat
Despoblat del municipi de Tollos (Comtat).
Lloc de moriscs, el 1563 tenia 3 focs
Garmoixent
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Moixent (Costera).
És esmentat en els Furs de València com un dels límits amb Castella
els Cogullons
Despoblat
Despoblat del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), a 1 042 m alt., dins l’antic terme de Rojals, a la conca del riu Brugent.
El 1950 5 h era el nucli de població més alt de les muntanyes de Prades
Anguera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Sarral (Conca de Barberà), prop del poble d’Ollers i vora el riu d’Anguera.
Habitat des de l’antiguitat —probablement s’hi bastí un petit poblat ibèric, car s’han trobat diverses restes ibèriques al tossal que hi ha a la dreta del riu—, el 1076 els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaven el puig d’Anguera, situat a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona, a Bonfill Oliba, que tenia l’obligació, segons la voluntat dels donadors, de fer la guerra o estar en pau amb els sarraïns El concessionari associava en la tasca repobladora un tal Bernat Guillem, al qual cedia la tercera part del lloc Donat per Pere el Gran al monestir de Santes Creus el…
l’Alqueria d’Estanya
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Cocentaina (Comtat).
Era un lloc de moriscs que es despoblà quan en foren expulsats el 1609 era habitat aleshores per 36 famílies
Alquenènsia
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Beniarrés (Comtat).
Era un antic lloc de moriscs, habitat per 30 famílies el 1602, annex de Benillut i, després, de l’Orxa