Resultats de la cerca

És al clot de Cuberes , al vessant septentrional de la serra de Cuberes , alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció NW-SE, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Orient, límit amb la vall de Cabó Alt Urgell, fins al pas dels Collegats a la Noguera Pallaresa culmina al pic del Pi-sec 1906 m alt, límit entre el Pallars Sobirà Baén i el Pallars Jussà Hortoneda de la Conca El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes

Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III el 1120 Fou dels Cervera de Juneda, i al s XIV passà als Ayerbe i als Cornell El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida

La torre de Faneca , esmentada ja en 1080-92 dins el comtat d’Urgell i reconstruïda a mitjan s XII pels comtes, donà lloc a un efímer nucli de població, que depenia de la granja de Rocaverd, possessió de Poblet

Aturonades, hi ha les esglésies de Santa Anna i la romànica de Sant Salvador de Montpedró, que depenen de la parròquia d’Andaní Pertanyia al marquès d’Alfarràs Aigua avall de Santa Anna, a la sortida del congost, hi ha una resclosa del pantà de Santa Anna, i la derivació, per l’esquerra, del canal d’Ivars, i, per la dreta, del canal de Pinyana dit també de Lleida poc després, encara dins el terme de Castellonroi, hi ha el repartidor del canal dit casa de Lleida o de l’Aigua i, al límit amb el d’Alfarràs Noguera, la central elèctrica de Pinyana Després de passar per Andaní i…

Pertangué a la baronia de Toses

Fins el 1961 formà un municipi que ocupava el centre de la plataforma de la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, i el sector sud del Motllat L’antic poble, abandonat definitivament des del 1959, és a 980 m alt, damunt els cingles de les Airasses Les cases són en estat ruïnós, com també ho és el xalet de les Airasses, que el 1926 hi bastí el Centre Excursionista de Catalunya L’església parroquial era dedicada a sant Salvador El lloc és d’origen islàmic i formava part del valiat de Siurana