Resultats de la cerca

L’aprenentatge significatiu es contraposa a l' aprenentatge repetitiu , memorístic o mecànic, que es produeix amb total desconnexió respecte als elements existents en l’estructura cognoscitiva de l’aprenent i s’emmagatzema arbitràriament en el seu intellecte Al voltant de l’any 1960, el psicòleg nord-americà David Ausubel difongué el concepte d’aprenentatge significatiu com a peça clau de la seva teoria de l’aprenentatge Aquesta és una de les propostes teòriques en què s’ha inspirat la reforma educativa de l’Estat espanyol del 1990

Llarga i estreta, té una profunditat que oscilla entre els 6000 i els 7000 m, amb una màxima de 7973 m davant Antofagasta

Aquesta expressió forma part de la terminologia pròpia d’alguns enfocaments psicopedagògics cognoscitivistes El conjunt d’esquemes de coneixement d’un individu en configura l’estructura cognoscitiva Es tracta, doncs, d’estructures mentals de coneixements que incorporen informacions provinents de l’exterior i les emmagatzemen en la memòria connectant-les amb altres elements de l’estructura cognoscitiva Els esquemes de coneixement són estructures dinàmiques que es poden anar modificant com a resultat d’un procés d’aprenentatge Com més informació contingui un esquema de coneixement, com més…

Aquest corrent s’emmarca dins de la família dels enfocaments cognoscitivistes, l’origen dels quals es troba en les teories del psicòleg suís Jean Piaget L’ésser humà no és entès com a receptor de coneixements passiu sinó com a creador d’estructures mentals actives que integren i desenvolupen coneixements El constructivisme beu en les fonts filosòfiques de l’innatisme i de l’empirisme Segons aquest corrent, l’infant construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats —íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva pròpia de l’…

Aquest estat de contradicció cognoscitiva genera un desequilibri que ha de servir per a modificar els esquemes de coneixement de l’alumne i enriquir-los a través de la precisió, l’ampliació o l’aprofundiment Del desequilibri hom passa, doncs, a un reequilibri cognoscitiu amb una capacitat d’adquisició i de transferència d’aprenentatges superior a la de l’equilibri inicial

Des d’una visió cognoscitivista de l’aprenentatge, la detecció i el control per part de l’educador dels coneixements previs dels seus alumnes és un factor essencial que garanteix l’adequació de la intervenció pedagògica i el consegüent assoliment de nous aprenentatges significatius Els coneixements previs són, doncs, el punt de partida dels aprenentatges Allò que l’alumne ja sap sobre un nou contingut d’aprenentatge és, de vegades, erroni o parcial el procés d’ensenyament-aprenentatge ha d’afavorir la reelaboració estructurada, ampliada o aprofundida dels coneixements previs

Les llars infantils han anat substituint els antics hospicis, institucions caduques mancades de personal professionalitzat i caracteritzades per la massificació, la despersonalització i l’aïllament social d’uns infants que, en la major part de casos, tenien cobert allò que habitualment s’entén per necessitats primàries però que patien la mancança de les atencions que normalment ofereix una família Els professionals de les llars infantils entenen que el problema d’un infant és, abans que tot, el problema d’una família Per això defensen que els esforços vagin encaminats a fer que les famílies…

La zona de desenvolupament pròxim defineix aquelles funcions que estan en procés de maduració, en un estat embrionari Es tracta d’un concepte clau que és part integrant de la teoria de l’aprenentatge de Lev Sem'onovič Vygotskij Aquests plantejaments de Vygotskij constitueixen una de les fonts psicopedagògiques que inspiraren la fonamentació teòrica de la reforma educativa del 1990 a l’Estat espanyol

El terme procés cognoscitiu és usat especialment en els enfocaments psicopedagògics de tendència cognoscitivista