Resultats de la cerca
Es mostren 533 resultats
cortals de la Peguera
Cortal
Cortals del terme de Sant Julià de Lòria (Andorra), al vessant occidental del pla de Claror, a la dreta de la riera de la Peguera
, al peu del bosc de la Peguera
.
cortals de Veixalís
Cortal
Grup de cortals de la parròquia d’Encamp (Andorra), a ponent del poble, a 1 555 m alt, al vessant oriental del coll de Veixalís
, que s’obre entre la serra d’Encamp i el pic de Padern i comunica la Maçana i Encamp.
Entremesaigües
Cortal
Grup de cortals de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), a la confluència dels rius Madriu i de Perafita.
valor real
Numismàtica i sigil·lografia
Valor de mercat d’una peça monetària o d’un segell.
valor facial
Numismàtica i sigil·lografia
En una peça monetària o un segell, valor indicat per estampació o encunyació i que pot diferir del seu valor real.
moneda urgellesa
moneda urgellesa Anvers d’un diner de billó del comte Ermengol X (1267-1314)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat d’Urgell, encunyada principalment a Agramunt (d’on li ve el nom d’agramuntesa) i probablement també a Balaguer, per Ermengol VI (1102-54).
La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona
unça
Numismàtica i sigil·lografia
Al segle XIX, moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó (un duro equivalia a 20 rals).
unça
Numismàtica i sigil·lografia
En el sistema de l’as uncial romà, pes de la moneda unitat.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina