Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
astrolabi nàutic
Astronomia
Astrolabi adaptat a les observacions que havien de fer els navegants.
Els primers tipus donaven l’altura de l’astre observat, però al segle XVI fou modificada la graduació i donaven directament la distància zenital D’altra banda, en una de les seves cares acostumava a portar una taula de declinacions del Sol
astrolabi
Astronomia
Tipus d’armil·la portàtil apta per a mesurar l’altura dels astres.
El model més conegut consistia en un cercle de metall que era sostingut amb una anella a la seva part superior i que era mantingut en el pla de la vertical de l’astre observat En dirigir l’alidada que girava a l’entorn del seu centre vers l’astre, una escala graduada situada al cantell del cercle donava el valor de l’altura de l’astre L’astrolabi sembla que era conegut dels egipcis al segle III aC encara d’altres n'atribueixen la invenció a Hiparc segle II aC En qualsevol cas fou Ptolemeu segle II dC qui el descriví en l' Almagest , perfeccionant-lo i diferenciant-lo de les altres armilles…
Sant Miquel Sescloses
Monestir
Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l’antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, del municipi de Peralada (Alt Empordà), dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.
Hom en té molt poques notícies era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir No en resten ruïnes identificades sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses
cercle meridià
cercle meridià
© Fototeca.cat
Astronomia
Telescopi especialment adaptat per a la mesura de la posició i de l’hora de pas dels estels pel meridià, consistent en una ullera que es mou en el pla del meridià de l’observador.
En aquestes condicions l’hora sidèria de pas pel meridià és igual a l’ascensió recta de l’estel considerat, i l’altura aparent dóna directament la declinació