Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Son Joan Arnau
Monestir
Antic monestir de monges dominicanes del municipi de Lloret de Vistalegre (Mallorca ), al NW de la vila, al límit amb el terme de Sineu.
La comunitat hi és testimoniada des dels primers anys del segle XVIII
Santa Anna de Muro
Monestir
Antic monestir de mínims del municipi de Muro de Mallorca (Mallorca), fundat el 1589 per Gaspar de Bono, futur beat, a l’antiga ermita de Santa Anna; els primers religiosos procedien del convent de la Soledat de la ciutat de Mallorca.
En 1703-30 hi fou construït el nou edifici conventual
Valldemaria
Monestir
Monestir femení cistercenc situat al municipi de Maçanet de la Selva (Selva), prop del límit amb el de Tordera (Maresme).
És el primer monestir de cistercenques dels Països Catalans Era filial de l’abadia francesa de Monenque La primera notícia és del 1159, quan era regit per la priora Ricsenda i fou dotat pels nobles Berenguer de Maçanet i Gaufred de Rocabertí, que el posaren sota la protecció de l’arquebisbe de Tarragona i altres bisbes assistents a la dotació El 1164 la priora Ermessenda rebé una bona dotació a Passanant, l’Espluga i la Tallada de mans d’Almodis, filla de Ramon Berenguer III L’any 1169, amb l’ajuda de Gaufred de Rocabertí, la priora Ermessenda passà a la nova fundació de Santa Maria o Sant…
Binicanella
Monestir
Monestir benedictí ( Santa Maria de Binicanella
) fundat el 1967 al terme de Son Cervera (Mallorca) pel monjo de Montserrat Garsias Colombàs.
El 1974 fou traslladat, amb el mateix nom, a un petit terreny de Bunyola, prop de Palma Suprimit el 1984, les dependències passaren al bisbat, que hi té activitats pastorals
la Real
Monestir
Antic monestir cistercenc (Santa Maria de la Real o, també, la Font de Déu), situat al terme de Palma (Mallorca), al N de la ciutat, entre els camins d’Esporles i de Valldemossa.
Fundat per Poblet el 1239, s’establí provisionalment a la granja d’Alpic Esporles i vers el 1266 passà al lloc actual Posseí uns dominis molt considerables, sobre els quals l’abat tenia jurisdicció civil L’abat de la Real fou igualment membre del consell estatuït per Jaume III de Mallorca i ocupava a les corts la segona cadira després del bisbe Fins el 1517 els abats foren elegits normalment per Poblet i venien d’aquell monestir des d’aleshores foren nomenats pels mateixos monjos de la Real, que aconseguiren d’independitzar-se de la tutela pobletana el 1560 Al segle XIII, Ramon Llull feu…