Resultats de la cerca

El 1085 hom troba a Sant Miquel una comunitat presidida per l’abat Froià El 1098 era regida per Pere, que es titulava a la vegada abat d’Àger i de Montmagastre, i des del 1108 consta ja com a simple priorat d’Àger El 1162 el papa Alexandre III confirmà la seva possessió a Àger Durant els s XIV i XV els seus priors eren canonges d’Àger, que no residien a Montmagastre, i regia aquesta església un prevere en nom d’ells En suprimir-se les canòniques el 1592, els seus béns s’agregaren a Àger Aleshores l’església de Sant Miquel passà a ésser parroquial del vell poblat de Montmagastre, avui…

La comunitat s’hi establí al s XIII l’església és esmentada el 1277 i es traslladà a Barcelona després del 1450, i el 1466 es fusionà amb les monges de Montalegre El lloc fou venut al s XVIII, i el culte a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista passà a la parròquia Resten escassíssimes ruïnes

Existia ja el 846 en estreta connexió amb el monestir de Servàs el 849 fou donat pel comte Frèdol al monestir de Gerri en premi de la fidelitat d’aquest monestir en les lluites entre els comtes Galindó i Frèdol Sembla, per tant, que Perabella i Servàs devien haver seguit el partit de Galindó i que per això haurien estat annexats a Gerri

Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos el 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars Des d’aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri Formà part de l’antic terme de Peramea

El 937 el lloc fou donat al monestir d’Elins, que hi erigí una església consagrada a sant Cristòfol el 949 i dotà el lloc de cara a l’erecció d’un monestir filial El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d’Elins Resten ruïnes d’una església a la casa Olivelles, dites el Convent

L’edifici El conjunt és format per l’església, reconstruïda, i per les ruïnes de les dependències canonicals, que segurament s’estenien al nord i al sud del temple L’església consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt A la capçalera hi ha tres absis semicirculars, disposats en forma trevolada entorn d’una cúpula, suportada per quatre trompes angulars i coronada per un cimbori Els tres absis van precedits d’arcs presbisterals en gradació L’absis central té tres nínxols semicirculars emmarcats per una arquivolta sostinguda per semicolumnes de…

Fundat per la comtessa Dolça d’Urgell el 1186, la primera abadessa fou Guillema Sembla que era de la filiació de Vallbona de les Monges Suprimit el 1470, fou donat a Poblet en qualitat de priorat masculí i les monges que hi restaven s’uniren a les de Vallverd Tragó de Noguera Era encara priorat el 1579 Poblet el vengué el 1700 Només en resta l’església s XII-XIII, en mal estat, de creu llatina i tres absis, els dos laterals oberts en el gruix del mur

Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu després arxiprestat d’Àneu Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata Al final del s X era dedicat a sant Pere Sant Pere d’Àneu L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon IV de Pallars…

Sembla que s’originà per l’adopció de la regla cistercenca d’un grup de donades reunides prop de l’antic priorat de Tragó Constituït el 1172, en provingueren les monges que fundaren el monestir de Casbas, al Somontano d’Osca Fins el 1189 hom hi constata una doble comunitat masculina i femenina El 1452 se li afegiren les monges del monestir de les Franqueses, de Balaguer Fou suprimit el 1474, i els seus béns foren incorporats al monestir de Poblet Resten només algunes ruïnes de l’església i el claustre

Era prop del camí de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí Sembla que és la cella de sant Fruitós que el bisbe Possidoni d’Urgell uní al monestir de Senterada entre els anys 814 i 823 Al sX era un priorat de l’abadia de Gerri més tard 1125 consta encara com a possessió d’aquest monestir, però sense comunitat