Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu. És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu (després arxiprestat d’Àneu ). Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata. Al final del s X era dedicat a sant Pere ( Sant Pere d’Àneu ). L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon IV de Pallars Jussà, a canvi del monestir de Lavaix i d’altres béns. S'extingí molt aviat com a monestir benedictí, al s XII. Després pertangué als canonges agustins, però la comunitat abandonà l’antic monestir abans de les lleis desamortitzadores del s XIX. La seva església, primer de tres naus (d’una nau des del s XVI), fou refeta al s XI i dedicada a santa Maria d’Àneu. Procedeix d’aquesta església una rica decoració absidal conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona. Actualment és un santuari dedicat a la Mare de Déu d’Àneu.