Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Sant Martí del Sas
Monestir
Antiga quadra i monestir benedictí del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), dins l’antic terme de Cornudella de Valira, a 852 m alt, al N de Ribera de Vall.
Existia ja el 874 com a cella amb monjos El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per l’abat Jeremies, amb els frares Galitó, Getafred i Toderic i alguns servents Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d’altres El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen
Sant Hilari de Lleida
Monestir
Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges, fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat de Lleida (Segrià), erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.
El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…
Santa Susanna
Monestir
Antic monestir cistercenc (modernament de la Trapa) del poble de Vilanova d’Almassà, prop del Matarranya, al municipi de Maella (Matarranya).
Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d'Escarp Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte 1575 fou retornat per Gregori XIII a Escarp Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren 1610 el convent de Santa Maria de Maella Al s XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs, emigrada de França…
monestir d’Escarp
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria d’Escarp), filial de Cîteaux, a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Cinca, a l’actual municipi de Massalcoreig (Segrià).
Fou fundat el 1213 per Arnau II, abat de Cîteaux, a instàncies de Pere I de Catalunya-Aragó Aviat esdevingué una important abadia i als segles XII i XIV els seus abats tingueren una gran activitat dins l’orde i intervingueren en el pas de Lavaix a l’orde cistercenc Però a partir del segle XV fou encomanat normalment a monjos de Poblet, alguns dels quals prengueren el títol abacial i altres només el de prior administrador, atès l’escàs nombre de comunitaris d’Escarp Després d’un cert redreçament dels segles XVI al XVIII hom reedificà l’església aquest darrer segle, s’extingí amb l’…
monestir de Vinganya
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir trinitari (Mare de Déu dels Àngels) del municipi de Seròs (Segrià), situat a la riba esquerra del Segre, prop de la confluència amb el Cinca.
Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs
Alaó
© Xavier Varela
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria d’Alaó) de la Ribagorça, municipi de Sopeira, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de la confluència de la Valira de Cornudella, sortint del Congost d’Escales.
L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de dimensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…
monestir de Poblet
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria de Poblet) del municipi de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).
El conjunt monàstic El magnífic conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet, edificat dins un ampli procés cronològic, consta de tres recintes El recinte exterior és tancat per una muralla i s’hi accedeix a través de l’anomenada Porta de Prades alberga al seu interior un conjunt d’edificacions de factura gòtica tardana Al segon recinte s’hi accedeix per l’anomenada Porta Daurada, al costat exterior de la qual veiem la capella de Sant Jordi, obra del segle XV un cop traspassada l’esmentada porta, hi ha una plaça on, a més de la bosseria i altres construccions, es troba la capella de Santa…