Resultats de la cerca

El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll L’església és esmentada el 938 fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari era sufragània de Borredà i algun temps segles XII-XIV parròquia independent L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic

L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola

L’església és un interessant edifici romànic del segle XI, consagrada el 1040 per Eriball, bisbe d’Urgell D’una sola nau capçada per un absis semicircular i coberta amb volta de quart d’esfera, té un campanar d’espadanya El mur de ponent on s’obre la porta és decorat amb un parell d’arcuacions cegues situades sobre la porta d’arc de mig punt Al costat hi ha les restes d'una fortificació gòtica una torre de planta quadrada de tres pisos i un cos rectangular del segle XV Tot forma part d’una masia fortificada anomenada la Torre de Foix segle XVIII, que és de propietat privada Al maig del 2017,…

L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest tossal pla de Rus , damunt la vall del Rigart

És esmentada ja el 935 com a propietat del monestir de Ripoll L’església té una base preromànica, potser d’època visigòtica a l’entrada hi ha una tomba amb una moneda d’or d’Ègica, 687-702 hi ha arcs de ferradura, i el presbiteri és rectangular Fou capgirada en època romànica s XII-XIII, i restaurada pel Servei de Monuments de la diputació provincial de Barcelona en 1959-62 Entorn seu hi ha tombes antropomòrfiques excavades a la roca

És un notable edifici romànic s XII Fou substituïda per la de Sant Bartomeu de la Valldan, que havia estat annexa seva

L’església, romànica s XII, era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena Fou parroquial fins al s XVI després s’uní com a sufragània a Castellar de N'Hug Tenia prop seu l’antiga farga de Sant Vicenç En iniciar-se unes obres de restauració de l’ermita, l’any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels s XII i XIV

Es troba a l’extrem N de la seva demarcació, sobre una serra entre els fondals de la riera de Fontscalents i les rieres que fan de capçalera a la de Castellcir És documentada el 939, sotmesa a Moià, però consta com a parròquia independent des del 956 i en les primeres llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII La seva demarcació s’estenia també pels actuals municipis de Moià i dels Hostalets de Balenyà Va absorbir l’antiga parròquia de Santa Eugènia del Gomar Moià L’església és un edifici romànic s XI-XII d’una nau amb una torre campanar del segle XII, que fou ampliada amb…