És esmentada ja el 935 com a propietat del monestir de Ripoll. L’església té una base preromànica, potser d’època visigòtica (a l’entrada hi ha una tomba amb una moneda d’or d’Ègica, 687-702); hi ha arcs de ferradura, i el presbiteri és rectangular. Fou capgirada en època romànica (s. XII-XIII), i restaurada pel Servei de Monuments de la diputació provincial de Barcelona en 1959-62. Entorn seu hi ha tombes antropomòrfiques excavades a la roca.