Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Martí de Bianya
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situada a l’esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de la seva confluència amb la del Farró.
Esmentada ja el 977, quan el comte Miró II de Besalú i bisbe de Girona la donà al monestir de Camprodon És un notable exemplar romànic, ben conservat, amb una torre quadrada damunt la porta des del 1582 és sufragània de Sant Pere Espuig
Sant Marçal de Relat
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Eugènia de Relat
, del municipi d’Avinyó (Bages), al N del terme, a l’esquerra de la riera de Relat.
És un edifici de base romànica, però les voltes foren canviades per unes altres de tipus gòtic, l’absis desaparegué vers el 1775, reemplaçat per un presbiteri quadrat, i al mateix temps s’obrí un portal senzill a la banda de ponent i s’hi erigí un campanar de torre, cobert amb teulada de quatre vessants És esmentada per primera vegada el 1038, i aviat fou unida com a sufragània a la de Santa Eugènia Fins fa pocs anys s’hi celebrava per Sant Marçal un popular aplec anual
Sant Andreu del Coll
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia, actualment sufragània de la de Ridaura, del municipi d’Olot (Garrotxa), als vessants sud-orientals de la serra de Sant Miquel del Mont, prop de la torre del torre del Coll.
La primitiva església, esmentada ja el 953, fou consagrada el 995 L’actual edifici és d’origen romànic conservà fins el 1936 un notable sepulcre gòtic de Berenguer del Coll mort el 1334, senyor del lloc Al s XIV ja depenia de Ridaura
Centelles
Masia
Parròquia
Mas i antiga parròquia del municipi de Rajadell (Bages).
L’antiga parròquia de Sant Simeó de Centelles, documentada ja al segle XII, és a tocar del mas de Centelles, a la riba esquerra de la riera de Rajadell El 1361, però, ja no apareix documentada com a parròquia El 1615 es construí una nova capella al costat del mas, la qual cosa indica que aquest edifici devia estar força malmès Actualment només són visibles unes pedres
Santa Margarida de Viladepost del Puig
Parròquia
Antiga parròquia del castell d’Argençola, del terme municipal de Castellnou de Bages (Bages), d’un romànic tardà i documentada al segle X, situada a prop del Mas de Viladepost..
Vilella
Parròquia
Antiga parròquia del pla de Bages, propera al monestir de Sant Benet de Bages, del municipi de Sant Fruitós de Bages, esmentada al sXIV.
Sant Quintí d’en Bas
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Esteve d’en Bas, a l’esquerra del Fluvià, a ponent del poble de Joanetes, de la parròquia del qual passà a dependre.
És esmentada ja el 998 com a possessió de l’església de Sant Genís de Besalú
Sant Andreu de Llanars
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia rural sufragània de Prats de Lluçanès (Lluçanès), situada a la part de ponent del terme, prop de la moderna carretera de Prats a Navars.
Existia el 1034 i fou independent fins al segle XIV després s’uní a Prats de Lluçanès L’església, notable exemplar romànic, és del segle XII, amb un campanaret de torre sobre la façana de ponent No té culte des del 1936
Borrassers
Parròquia
Antiga parròquia (Sant Cristòfol) del municipi de Lluçà (Lluçanès), situada a l’esquerra de la riera de Lluçanès, prop del límit amb el terme d’Alpens; és esmentada ja el 905 com a sufragània de Santa Maria de Lluçà.
En subsisteix la capella de Sant Cristòfol, refeta al segle XVI, sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol
Sant Salvador de Serradellops
Parròquia
Antiga parròquia rural situada a l’extrem de llevant del municipi d’Oristà (Lluçanès), prop del mas de Santsalvador, a la capçalera de la riera de Segalers.
Actuava com a parròquia independent des del 1047 Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador , entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau